2 Princeses Barbudes torna a la càrrega, amb el Paleolític com a eix temàtic de seva "música per a baixets"

La formació anoienca 2 Princeses Barbudes ha publicat el seu quart disc, 'La bona vida' i com ve essent habitual, en format d'àlbum il·lustrat. Aquest grup, que es basa en instruments de joguina peculiars, venia d'explicar en el disc anterior 'Sempre   de   vacances', el  2015), les migracions de les orenetes. Ara, fan una immersió  a   la prehistòria per fer una reflexió en família sobre la vida moderna i l'evolució humana.

Continuen fent allò pel que se'ls coneix: cançons  pop amb instruments  petits  i  de  joguina  amb lletres  divertides,  imaginatives, plenes  d'humor  i  lliures  de  moralismes. Aquesta  recepta els  permet  arribar  tant  als  petits  com  als  grans  en  una  proposta  realment per  a  tots  els públics. Helena  Cases  amb Pomada  va  capgirar  el  folk  dels  Països  Catalans  (Millor  disc  de  folk del 2001, Millor Artista i Cançó Folk del 2002) . Va ser protagonista del nou pop en català amb Conxita  (Millor  disc  de  pop-rock  el  2007).  Va  fer  un  homenatge  als  artistes  del  ieié català amb Angelina i Els Moderns i va contribuir a recuperar la glosa en català. Amb  'La  bona  vida'  consolida,  junt  amb  Marc  Marcé,  una  de  les  propostes  més interessants i originals per a públic familiar. Cases s'ocupa de l'acordió petit, el pianet, el carilló de joguina. Marc  Marcé és al seu costat amb la guitarra  elèctrica  de  tres  cordes,  l'ukelele,  el  pianet,  el carrilló  de joguina i i hi posa la veu també. Els acompanyen Marc Poch, amb la bateria de joguina i Toni Vilaprinyó amb el baix petit.

El disc conté deu temes: 'La bona vida', una peá de ritme jamaicà amb una lletraque  fa un resum poètic i divertit de la vida al Paleolític; 'Tot és fresc', una cançó a mig camí entre el ieié i el txa-txa-txa, amb una defensa de la paleodieta; 'Estil de vida', una cançó amb estètica 'cowboy'; 'Il·luminats', amb estil deutor de la Nova Orleans del jazz; 'Belles arts', cançó amb un ritme 'boogaloo' amb un diàleg del baix i la guitarra elèctrica, i una lletra que explica de forma humorística com dibuixaven; 'Sílex', anunci e format balada de les virtuts del sílex; 'La roba', pop ieiè sobre la invenció de les peces de vestir; 'Orgull cromanyó', cançó hereva dels ABBA; 'Parents famosos', cançó amb aires 'gipsy'; 'Mentida', la  cançó  més  "barbudes"  del  disc, on a  ritme  de  swing,  la  pandereta  i  el  pianet agafen el protagonisme.