Jordi Marcé

 

De fet, no és el primer cop que Neus Peris s'enfronta davant del públic al compositor francès Olivier Messiaen i demostra tenir el temperament just i lamaduresa per interpretar unes obres que destaquen per la seva dificultat en la interpretació: un llenguatge complex basat en proporcions matemàtiques gens fàcil de digerir i un estil narratiu místic on el control del tempo -absolutament estàtic- és innegociable. En aquesta ocasió, va interpretar dos peces de les vint que conformen l'obra 'Vingt regards sur l'Enfant-Jésus', considerada una de les obres més importants del repertori pianístic contemporani i que Messiaen va composar durant la 2^a guerra mundial. El miratge -del títol del concert- agafa aquí unes dimensions absolutament catòliques i la música transporta el públic a un viatge místic ple -tal i com indica la pròpia partitura- d'ocells a l'estiu, campanars que ressonen o estrelles que brillen al cel.

Les peces virtuoses per a piano 'Noctuelles' i 'Oiseaux tristes' formen part de l'obra 'Miroirs' que el compositor vasco-francès Maurice Ravel va composar l'any 1905 dedicada als seus companys del grup francès d'avantguarda «Els apatxes». El mateix Ravel – i citant l'obra Juli Cèsar de Shakespeare- justifica el títol amb que "La vista no es coneix ella mateixa abans d'haver viatjat i haver trobat un mirall on es pot reconèixer". I amb una interpretació d'altíssim nivell és aquesta idea la que Neus Peris vol transmetre al públic, que la música ens reflecteix a nosaltres mateixos com un mirall, des de la premissa que la pròpia pianista afirma de que cada cop més el públic entén els compositors del s. XX i està preparat per entendre i rebre les sensacions que transmeten aquests compositors. En paraules seves "Si abans es vivia una època on tot havia de ser bonic i meravellós" la llarga successió de fets que ha portat el s. XX a la humanitat fa que els llenguatges d'avantguarda del s. XX reflecteixin al mirall totes les convulsions històriques – tan bones com dolentes- que aquest últim segle ens ha deportat.

La interpretació estilísticament rigorosa i el treball minuciós previ d'aquest repertori -un mirall i un miratge- situen a la pianista Neus Peris com un dels referents catalans del repertori d'avantguarda francès per a piano de la primera meitat del segle XX. Un referent que s'hauria de cristal·litzar definitivament amb una aposta agosarada però ferma per part d'algun programador per poder escoltar-la en un recital, interpretant un repertori integral d'inici a fi d'aquests compositors.