Les receptes de confinament de l'Oriol Càlichs superen les 100.000 lectures

"El confinament ens obliga a fer anar la imaginació, distreure la canalla i, algunes persones busquem mil excuses per sortir de casa. Però heu provat de sortir de la rutina dels vostres àpats?". D'aquesta manera començava la primera recepta d'aquesta sèrie de propostes culinàries. Amb el títol "Teràpia per al confinament: Cuineu!", l'Oriol Càlichs iniciava una sèrie d'articles amb els quals convidava els lectors del seu espai d'opinió de l'AnoiaDiari a trencar la rutina del confinament, tot passant una bona estona a la cuina, amb unes receptes senzilles, basades en productes de comerç local i de proximitat.

"Tot va començar la vigília de Sant Josep, que era el sant del meu pare i del meu tiet, i vaig pensar en fer una crema catalana. Ja feia dies que estàvem confinats i començava a estar avorrit. Vaig proposar a l'AnoiaDiari publicar-hi una recepta perquè la gent la pogués fer a casa seva. Així ho vam fer, i va tenir molt èxit. La gent en volia més. Així que vam decidir continuar amb la idea. I ja en portem quaranta!!! La idea era oferir una mena de "teràpia" per al confinament, que la gent, sols o acompanyats, poguessin passar una bona estona a la cuina, fent aquelles receptes que no acaben d’atrevir-se a fer mai o, per què no, per llençar-se a cuinar" explica l'Oriol sobre l'origen aquesta exitosa iniciativa. "En aquests temps que corren la gent no té temps per fer res. La gent no té temps per cuinar, per passar-s'ho bé a la cuina. I el confinament podia ser un bon moment, una bona oportunitat”, afegeix l’Oriol.

Les receptes de l’Oriol han superat les 100.000 lectures i han tingut una molt bona acollida i un bon retorn per part dels lectors, especialment a les xarxes. “En cap moment vaig pensar que podria tenir tan bona acollida. Vaig rebre molts missatges a través de les xarxes, durant el confinament, quan la gent tenia més temps per dedicar-s’hi. I ara, amb el desconfinament, la gent em fa comentaris o preguntes pel carrer. És molt xulo”, assenyala l’Oriol.

Les receptes d'aquesta "teràpia de confinament" es publiquen a l'espai "La cuina que no podem perdre", des del qual l’Oriol, a part d’ensenyar d’una manera molt amena a cuinar uns plats, també reivindica, entre altres, la cuina tradicional i el producte de proximitat. Unes reivindicacions que també es fan paleses en aquestes receptes “confinades”. El cuiner igualadí remarca que "el producte de proximitat és un dels engranatges que fan funcionar el territori. És la gent que s'estima la terra, el paisatge, l'entorn. És la gent que ha engegat negocis alimentaris artesans, com els formatgers, la gent que fa cerveses artesanes, els elaboradors, com els petits viticultors de l'Anoia, que és un projecte molt interessant, entre molts altres exemples. Són gent que les administracions no tenen en compte, pensen més en la indústria."

Les receptes que l'Oriol publica en el seu espai són senzilles, a l'abast de tothom. Són receptes que conviden a totes aquelles persones que no s'atreveixen —per manca de temps, per mandra, etc.— a posar-se el davantal així com als aficionats a la cuina, que poden compartir moltes propostes en família. "La cuina la fem complicada, de cap. Qualsevol cosa en què no estàs avesat o no tens hàbits pot ser complicada. La cuina, un cop hi entres i coneixes quatre coses, no és complicada, a no ser que te'n vagis a l'alta cuina. La cuina tradicional pot ser senzilla. He fet receptes fàcils, que estan a l'abast de tothom. El que volia és que la gent s'hi posés, sense por, ni mandra, ni vergonya", assenyala l'Oriol.

Aquests dies, durant els quals la gent ha passat moltes hores a casa, han estat una bona oportunitat per entrar a la cuina. "Amb el ritme de vida que portem, la gent no té temps per cuinar", afirma l'Oriol, afegint que "hem de dedicar més temps a la cuina perquè, entre altres coses molt beneficioses, és un acte de generositat per als altres, per a la teva família o amics. Menjar, a part d'una necessitat, hauria de ser també un plaer. I si és compartit, millor. La gent no ha de tenir mandra ni por a cuinar, a poc a poc li anirà trobant el plaer".

La crisi del coronavirus ha portat moltes coses negatives, especialment en l'àmbit de la salut i en el socioeconòmic, però hem de trobar la manera de treure'n algun aspecte positiu. Per a l'Oriol, aquesta situació ens ha obligat "a posar una mica el fre de mà. Ens ha fet replantejar moltes coses. Espero que la gent es prengui moltes coses de la vida amb més calma. No cal anar sempre a dos-cents per hora. També hem d'estimar i gaudir més el que tenim al voltant, que sovint ens passa desapercebut o no li dediquem temps ni l'atenció que es mereixen". En aquest sentit, per exemple, l'Oriol proposa que, "en lloc d'anar a comprar amb pressa en una gran superfície, dediquem un dissabte al matí a anar a voltar pels carrers de prop de casa i comprar als comerços del nostre barri, o al mercat. Això és tot un esdeveniment, és tota una experiència. Al mercat i en aquests comerços pròxims, ens coneixeran, els podrem preguntar i consultar coses, ens faran recomanacions, ens explicaran com fer les coses i aprendrem molt. A les grans superfícies, omples el carro, passes per caixa —en alguns llocs fins i tot ja no hi ha ni caixeres—, pagues i marxes, sense cap mena de vincle.

L'Oriol, a part de treballar entre fogons, participa activament en l'activitat cultural d'Igualada, una activitat que, a causa de la pandèmia, s'ha vist aturada. "El territori ha tingut un impacte sanitari i econòmic molt gran. Només per posar un exemple, i per defecte professional: el sector de l'hostaleria ha rebut molt i, darrere seu, els productors. Hem entrat en una espiral molt delicada. En l'àmbit cultural s'ha parat tot: els teatres tancats, la Festa Major no sabem si es farà o no, moltes activitats no s'han pogut fer. El coronavirus deixarà una petjada molt forta, en tots els àmbits, però confio en el fet que la gent d'aquí ho sabrem revifar. Igualada és una de les capitals de comarca catalana amb més dinamisme, i en aquest sentit, les entitats hi tenen un paper essencial. M'agradaria que la gent confiés en les entitats, des de les culturals fins a les esportives, i ara més que mai els donin suport”.

Finalment, l’Oriol acaba dient que “a mi, fer aquestes receptes i compartir-les m’ha servit de teràpia aquests dies de confinamernt. No sé si ha servit també de teràpia als lectors, espero que sí”.