//Plugins sense CDN ?>
Pa amb xocolata, ens ensenya el valor de l’amistat entre en Llibert i en Tino. L’un, el protagonista més jove d’aquesta novel•la, fill de ca l’Eroles, ple d’innocència però amb molta inquietud i curiositat i, l’altre, un jove aviador italià que, a causa d’un accident en plena tempesta apareix per terres lleidatanes. Tot i la pèrdua de memòria de l’italià, el jove reconstrueix la seva vida al poble, també gràcies al desig del seu amic que la fàbrica de xocolata torni a obrir les portes. Els personatges d’aquesta història hauran de sobreviure a la crueltat de la Guerra Civil on es barregen sentiments i passions.
La història acaba amb un final amb bon criteri que et deixa un regust de xocolata amarga que es desfà a la boca però que acaba sent dolça.
D’agradable lectura, Pa amb amb xocolata, aconsegueix que, com a lector, t’introdueixis a la quotidianitat dels personatges, ets sents molt proper a ells i fins i tot aconsegueixes emocionar-te amb les seves vides.
Al finalitzar el llibre, l’autora ens explica que, tot i que l’argument i els personatges son totalment ficticis, s’ha inspirat en fets reals. Personalment crec que et trasllades en un mon molt versemblant i t’acabes familiaritzant amb els personatges, sobretot amb el petit Llibert que l’he trobat encantador, ple de bondat i sobretot molt estimat, que d’alguna manera m’ha fet tornar a la infància i recordar aquells petits secrets i tresors que amagues de petita.
Recomano el llibre a la gent que li agradin les novel•les plenes d’històries personals barrejant emocions i records de fets històrics però sobretot mantenint els petits plaers de la vida com pot ser una llesca de pa amb xocolata.
Aprofitant que és Sant Jordi, si algú encara no sap quin llibre regalar, podria fer un bon detall amb la novel•la de la Teresa Roig, això sí, acompanyada d'una rajola de xocolata.
Bona lectura i bon profit!
Elisabet Mestre
Elisabet! gràcies per la ressenya! m’has fet venir ganes de llegir-lo!
Enhorabona Elisabet per el comentari¡ Bona diada de st. Jordi
marc
igualada
7 de maig 2009.13:46h
Promet, caldrà fer-li una ullada a fons !