Reconstrueixen l'aspecte d'un esquirol volador que vivia fa 11,6 milions d'anys als Hostalets

El jaciment paleontològic de Can Mata, als Hostalets, s'ha convertit en una de les millors finestres al passat que tenen els científics a l'Europa Occidental. Els darrers anys s'ha anat descobrint diferents restes, la més coneguda, el 2003, l'antropoide Pau, i ara una nova troballa: un esquirol volador. De la troballa se n'ha publicat un article a la revista 'eLife', en el qual els investigadors descriuen el primer esquelet fòssil d'aquesta espècia.

S'anomena 'Miopetaurista neogrivensis' i va viure fa 11,6 milions d'anys. És l'esquirol volador més antic que es coneix. Les seves restes van ser trobades al jaciment de l'Abocador de Can Mata, d'on també es va recuperar les restes del representant més antic del llinatge del pandes gegants (Kretzoiarctos beatrix).

S'han pogut recuperar unes 80 restes d'esquelet, entre aquestes hi ha el crani i diversos ossos de les extremitats, vitals per la seva identificació. Els ossos del canell estan modificats per tal de subjectar i desplegar la membrana de pell que utilitzen per planar, anomenada patagi. Aquesta membrana va de les extremitats anteriors a les posteriors i els confereix l'habilitat de recórrer fins a 150 metres planant de branca en branca.

La tipologia de l'animal confirma que "als Hostalets de Pierola, fa 11,6 milions d'anys, hi havia un bosc amb molts arbres i força junts, per tal que la Miopetaurista hi pogués viure". Es tracta d'un esquirol volador molt gran, comparable a la majoria d'espècies d'esquirols voladors actuals. Els investigadors estimen que el seu pes oscil·lava entre els 1,1 i els 1,6 quilograms, amb una longitud d'un metre (incloent la cua) i uns 40 centímetres de costat amb el patagi desplegat.

A través d'un model tridimensional, que va emprar-se per reconstruir el carni de la Laia (Pliobates cataloniae) i en base a l'esquelet dels esquirols voladors actuals, molt semblants al de 'Miopetaurista', s'ha pogut fer la reconstrucció. Els esquirols voladors van evolucionar de formes arborícoles com l'esquirol comú, però encara es desconeix en quin moment va tenir lloc aquesta divisió, s'estima que fa entre 35 i 25 milions d'anys. Avui dia es coneixen fins a 52 espècies diferents entre Euràsia i Nord Amèrica.