RECuperant el Rec

LAIA VICENS

Un dels projectes que ha revitalitzat el barri és el Viver del Rec, un espai obert l’abril del 2014 que comprèn des de la jardineria i la floristeria a la restauració, i que també compta amb una agenda cultural molt diversa, amb concerts, exposicions i desfilades de moda. El responsable del Viver, Jordi Moix, ressalta que el Rec és un barri “amb moltes oportunitats”, perquè hi ha el riu i el centre molt a prop. “Parlant amb la gent del Rec Stores ens van contagiar l’entusiasme per donar vida al barri”, explica. Què el fa diferent? “No saps per què però t’hi sents bé, té un aire diferent, de bon rotllo”, comenta convençut.

Qui també vol fer del Rec un barri amb vida i “on la gent pugui passejar” és l’Àlex Lòpez, un dels fundadors de La Bastida. Aquesta associació, nascuda el 2011, vol ser un catalitzador d’iniciatives artístiques i culturals del barri. “Ens agrada el barri, la seva història, els seus espais, els seus carrers”, afirma l’Àlex. La idea d’aquest projecte, un autèntic revulsiu per al barri, va sortir arran del rrrrec Festival, quan l’espai on ara tenen la seu va servir de backstage dels músics. En acabar, van veure que el local podia ser un bon lloc on seguir fent activitats culturals. “El Manel Caro va ser una de les persones que ens va transmetre un sentiment especial cap al barri”, assegura. Caro, que va morir fa quatre anys, va ser un dels principals impulsors de la defensa patrimonial del Rec i  cofundador de l’entitat Amic del Rec i de la Bastida.

De fet, l’Àlex assegura que un dels objectius de La Bastida és “mantenir viu” el patrimoni històric del barri. “Hauria de ser un lloc per conservar, per donar oportunitats de projectes artístics i de negoci, però sempre amb un interès de conservació i reutilització dels espais”, indica. Els usos del barri s’estan sotmetent a debat a través del Consell del Rec, un grup de debat ciutadà que, de la mà de l’Ajuntament, l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya i el Col·legi d’Arquitectes, haurà de decidir el futur urbanístic del Rec.

Els qui hi treballen, però, ho tenen clar: la prioritat és conservar l’encant urbanístic del barri. “Crec que s’han de conservar les adoberies, perquè són espais que moltes famílies d’Igualada i de la comarca han aixecat amb molt d’esforç i afecte”, assegura el Jordi. Hi està d’acord l’Àlex: “El futur del barri hauria de respectar el seu patrimoni arquitectònic i cultural”. Al seu parer, el Rec hauria de fer compatible la indústria amb la cultura,  viure-hi i treballar-hi, el petit comerç i l’artesania… “Ens agradaria un barri que fos una extensió més de la ciutat i que estigués connectat a la vida activa d’Igualada”, afegeix. Perquè això sigui possible, el Jordi sí que admet que cal “sanejar” alguns carrerons del Rec, per fer-lo més atractiu i animar els ciutadans a instal·lar-hi negocis.

De fet, tant per a l’Àlex com per al Jordi, el principal problema que han d’afrontar és aconseguir que els igualadins baixin al Rec. “Un dels inconvenients és fer que la gent ens trobi. Tot i estar actius a les xarxes socials, ens trobem que a la gent li costa baixar i trobar-nos”, lamenta l’Àlex. El Jordi diu que les olors de les adoberies no afecten el seu negoci i, com l’Àlex, assegura que el principal escull és que no hi ha una “gran afluència de gent” que s’anima a baixar del centre.

Això, però, canvia els dos caps de setmana que hi ha Rec Stores. Sense dubte, és l’activitat que es fa al barri que atrau un major nombre de gent. Mentre que a la Bastida no els afecta “ni positivament ni negativa”, per al Viver del Rec suposa un autèntic revulsiu. “Ens porta un riu de gent i ens dóna molta visibilitat”, diu el Jordi.

Tot i això, tant els impulsors del Viver del Rec com el de la Bastida asseguren que les diferents iniciatives que han nascut al barri no treballen gaires cops de manera coordinada. “Ens coneixem tots, però no treballem plegats en gaires ocasions”, explica l’Alex, que concreta que ells han col·laborat amb el Museu de la Pell, el Rec Stores, el Viver, els Amics del Rec o l’Adoberia en “comptades ocasions”. “Ja és prou difícil de dur a terme el propi projecte!”, assegura, tot i que es mostra obert a treballar i coorganitzar projectes amb altres entitats. El Jordi també admet que estan “poc coordinats” per actuar com a un sol grup, però afirma que, cadascú des del seu àmbit, rema perquè el Rec sigui “un lloc cada dia millor”.