//Plugins sense CDN ?>
Claude Collet va començar a donar les primeres passes en el món artístic de la mà del seu pare, l’escultor Carles Collet, i la seva mare, Ninon Collet, que dissenyava joies. De ben jove, als anys cinquanta, va començar a mostrar els seus quadres en exposicions individuals i col·lectives i així la seva obra s’ha pogut conèixer i apreciar arreu de la geografia catalana, des de Barcelona a Tarragona passant per Girona i Sitges, entre altres; espanyola (València, Madrid, Màlaga), i també a l’estranger (Suïssa i Alemanya).
L’exposició que ara acull la Biblioteca permet copsar l’evolució pictòrica d’aquesta artista. Des dels inicis de la seva carrera professional, amb peces on predominen les imatges estàtiques, fins als anys vuitanta, amb visions de dones quasi fades, i als noranta, en què va arribar al límit de l’abstracció.
Dos llibres recorden la seva figura. D’una banda Claude retrobada (1996), escrit per Frederic-Pau Verrié amb una mostra antològica de les seves obres. I d’altra banda Claude Collet: la recerca de la identitat, amb text d’Antonio Salcedo Miliani i una àmplia reproducció de les seves obres. Aquest darrer volum es va publicar l’any 2010 amb motiu de l’exposició antològica que li va dedicar el Museu d’Art Modern de Tarragona.