La revista d’Igualada aporta noves dades sobre la Guerra Civil a Igualada

La més sorprenent i significativa d’aquestes noves aportacions és, sens dubte, la transcripció íntegra i degudament anotada d’un dietari que va escriure l’aleshores alcalde de la ciutat, Josep Morera i Miserachs, precisament durant els primers mesos de la guerra, quan Igualada vivia els primers dies de la revolució, amb l’actuació del Comitè Antifeixista local i els assassinats de les milícies i agents incontrolats. Aquest dietari o memòria de Josep Morera, que era conservat pels seus descendents, era desconegut fins ara i aporta el testimoniatge exacte i quotidià d’uns temps dramàtics en els quals la gestió de l’alcalde havia passat a ser merament simbòlica i es veia constantment desbordada pels esdeveniments. Tanmateix, la seva condició de primera autoritat teòrica de la ciutat li donava una perspectiva única, de manera que aquest document constitueix una aportació d’un interès extraordinari per a la història d’Igualada del segle passat.

Un segon element important d’aquest número ve constituït per quatre ‘testimoniatges’ escrits per Roser Grau i Llucià i Carme Palmés i Mordillo i que permeten treure del silenci i de l’oblit en què es trobaven quatre igualadins ben coneguts que, militant en camps ideològics certament diversos, van sofrir les conseqüències de la guerra i la revolució d’aquells dies. Es tracta concretament de l’esmentat Josep Morera i Miserachs (1890-1957), Joan Llucià i Martí (1904-1939), Lluís Roset i Vilanova (1906-1938) i Pau Palmés i Colom (1876-1942). La redacció d’aquests articles, que contenen molts elements biogràfics i posen lògicament l’accent en els últims dies d’aquests quatre igualadins, ha estat possible gràcies a una tasca d’investigació de les autores en la qual s’han combinat les entrevistes personals, la premsa de l’època, els records i la correspondència familiars i els processos militars de la postguerra.

L’últim apartat d’aquest número extraordinari està dedicat a les víctimes i conté dos articles a cura d’Antoni Dalmau i Ribalta, director de la revista. El primer estableix la relació del centenar d’igualadins i residents a Igualada assassinats a la rereguarda durant la Guerra Civil, amb les seves circumstàncies personals. Fins ara se n’havien publicat algunes llistes ―bàsicament en el llibre Agonia d’una ciutat (1982) d’Antoni Jorba i Soler―, però eren incompletes i contenien diversos errors. Aquesta nova relació conté tota la informació de què es disposa fins avui, amb l’aportació fonamental i inèdita de l’anomenada Causa General que va fer elaborar el règim franquista, on figuren les declaracions dels parents més directes de les víctimes. El segon article constitueix l’altra cara de la moneda i és la transcripció d’un material ja publicat i que conté la relació dels 45 anoiencs que van ser afusellats ―la immensa majoria al Camp de la Bota― pel nou règim de la dictadura un cop acabada la guerra.

La revista es completa amb un gran nombre d’il·lustracions, moltes de les quals inèdites, i amb exhaustiu índexs de noms que permet la més fàcil localització de persones i topònims esmentats en tot el volum.