Sant Jordi per la Llengua es manifestarà el 23 d'abril a Barcelona, Girona, Reus, Tortosa, Manresa i Igualada

ACN

"Sabem que ara mateix, avui, respecte a l'any passat, hi ha un percentatge inferior de persones que utilitzen habitualment el català i que la llengua continua retrocedint en molts espais de la vida quotidiana. Però al mateix temps ha canviat una cosa. Aquest any ha crescut la consciència social, la consciència que la llengua està en perill i que cal defensar-la", ha explicat aquest dilluns Alcaraz.

"Perquè cada vegada hi ha més gent que entén que el català no és només una llengua, sinó que és el filar que construeix la nació catalana, que l'estat espanyol pretén esborrar des de fa més de 300 anys, a la vegada que és una eina de cohesió social, de reglament i de futur per al país", ha afegit.

Alcaraz també ha denunciat que la diada està cada cop "més folkloritzada" i que perd el component "nacional i de reivindicació d'una cultura que és viva i combativa". Per això ha opinat que és "una festa buida del contingut reivindicatiu que històricament havia tingut".

De la seva banda, Font ha indicat que el català "ha de ser imprescindible per viure als Països Catalans" i ha subratllat que això "només serà possible" si es garanteixen unes "condicions materials perquè tothom el pugui aprendre i utilitzar". En aquest sentit, ha demanat més cursos de català perquè tothom qui vulgui pugui aprendre la llengua.

240 entitats

La manifestació de Sant Jordi per la Llengua, convocada per primer cop l'any passat, va aplegar 2.000 persones segons la Guàrdia Urbana i 15.000 segons els organitzadors. Sota el lema 'Per un futur en català, recuperem la Barcelona popular', va sumar el suport de 240 entitats adherides, entre elles Òmnium, l'ANC o el Sindicat de Llogateres.

En declaracions a l'ACN, Alcaraz explicava ahir diumenge que tornen a convocar la manifestació "perquè la llengua catalana no deixa de retrocedir" i celebra que n'hi hagi "consciència". Assenyala que enguany la mobilització coincidirà amb el Correllengua Agermanat i el Correllengua Universitari. A més del retrocés social, també apunta com "cada dia pugen les denúncies de discriminació lingüística".

"Aquesta mobilització no és un fet puntual, sinó una dinàmica creixent", continua Alcaraz, que afegeix que se centren en el dia de Sant Jordi "perquè continua sent una diada folkloritzada, a la qual se li vol treure el component nacional i de defensa d'una llengua minoritzada per un estat". I rebla: "Ha de ser una diada marcada per aquesta mobilització en un moment en què el català està en més perill que mai, de posar-lo al centre amb un seguit de reivindicacions en positiu per tal de revertir la situació".

El també coportaveu de Sant Jordi per la Llengua Adrià Font indica que, com l'any passat, compten amb el suport de la societat civil, d'entitats de defensa de la llengua i la cultura, sindicats d'habitatges i altres organitzacions del moviment associatiu. "Vol posar sobre la taula que tota aquesta ràbia, tristesa o frustració que molta gent viu es converteixi en mobilització; la necessitat que la societat civil posin el tema de la llengua i del retrocés del català al centre de l'agenda perquè hi hagi un canvi estructural", sosté Font.

"Evitar el discurs reaccionari"

Els portaveus de la plataforma civil també posen al centre de la mobilització la necessitat "d'evitar un discurs reaccionari que ataca els migrants de forma individual com a culpables d'aquest retrocés del català". Núria Alcaraz rebat que "precisament el creixement de l'ús del català vindrà per la immigració, però calen polítiques valentes per a garantir aquest aprenentatge".

"No només calen més cursos, sinó també amb una millora de les condicions de vida de les persones migrades, posant al centre que el problema és el model econòmic existent i fent que el català sigui imprescindible per viure i desenvolupar-se a Catalunya", conclou Alcaraz, que situa la llengua catalana com a eina de "cohesió social".