//Plugins sense CDN ?>
Aquestes setmanes, els expositors i prestatgeries de les llibreries de l’Anoia, enmig de les novetats editorials, els bestsellers i els llibres que acabaran sent els triomfadors de la diada de Sant Jordi, hi trobem alguns títols d’autors de la comarca. També els trobarem a les parades de les llibreries el dia 23 d’abril i, fins i tot, alguns dels autors signaran exemplars dels seus llibres.
Hem anat a les llibres de la comarca i amb els llibreters hem fet una tria de les darreres novetats editorials amb segell anoienc.
De la cuina a les llibreries
“En molt pocs anys ha aconseguit ser la mà dreta d’un altre dels grans, Jordi Cruz, inaugurar amb la família un restaurant a la seva Igualada natal, el Somiatruites, i guanyar-se el respecte i l’admiració del gremi i de la premsa gastronòmica. [...] Qui signa aquest llibre us ensenyarà a cuinar, però el seu mestratge és més elevat”, són paraules del prestigiós cuiner basc Andoni Luis Aduriz, xef del restaurant Mugaritz, que signa el pròleg del llibre De l’alta cuina a casa, de l’igualadí David Andrés, xef del restaurant Somiaruites i cap de cuina de l’ABaC, guardonat amb tres estrelles Michelin i considerat el millor xef jove del país durant tres anys consecutius. A De l’alta cuina a casa (Columna Edicions) hi trobareu seixanta receptes, ordenades per les temporades de l’any, que combinen productes de la terra amb la cuina d’avantguarda. Cuina fàcil, de temporada, per fer a casa. A més, el llibre inclou menús dels millors xefs: Andoni Luis Aduriz, Xavier Pellicer, Jordi Cruz, Joan Roca i Jean Louis Neichel, els seus grans mestres.
Com van arribar les urnes de l’1-O?
La periodista igualadina Laia Vicens ha escrit a quatre mans, amb Xavier Tedó, una crònica periodística de l’operatiu clandestí que va permetre que l’1 d’octubre del 2017 a Catalunya hi hagués urnes als col·legis electorals i es pogués celebrar el referèndum d’autodeterminació. Així, a partir del testimoni dels cervells de l’operació i dels seus principals protagonistes, molts d’ells amb pseudònim, descobrirem una història increïble que supera qualsevol relat de ficció. A partir de milers de voluntaris es va crear una xarxa popular, organitzada de forma secreta i piramidal, que va fer possible que el tresor més preuat arribés a la seva destinació. Un relat que sens dubte restarà per sempre a la memòria col·lectiva de moltes generacions.
Editat per Columna Edicions, Operació urnes és un dels llibres de no ficció més venuts del moment.
Relats singulars
El darrer llibre de l’”escrividor” igualadí Pep Elias, Amb sense tu (Violana Edicions), és un recull de relats que té com a fil conductor principal la contradicció, tal com expressa el títol amb aquesta expressió tan comuna però alhora tan contradictòria. Elias, autor de llibres com Olor de gas i Literalment incapaç de matar una mosca, ha escrit unes històries que tenen un final però que conviden el lector a imaginar-ne un de diferent: un partit de tennis “amb sense” final, un ligüista “amb sense” sort, un escriptor “amb sense” coartada, un joc de màgia “amb sense” truc, un accident “amb sense” totes les víctimes... són algunes d’aquestes singulars històries.
Filosofia
El perofessor de filosofia Josep Maria Esquirol, després del gran èxit de lectors i crítica de La resistència íntima (Premi Ciutat de Barcelona i Premio Nacional de Ensayo), ha escrit La penúltima bondat. Assaig sobre la vida humana (Quaderns Crema). De manera subtil i colpidora, aquest assaig tracta dels «infinitius essencials» de l’ésser humà: viure, pensar i estimar. I constitueix, sens dubte, una valuosa aportació filosòfica, que s’articula a partir del concepte de «replec del sentir». L’estil singular de l’autor va calant de mica en mica, com la pluja menuda, tot proposant-nos un itinerari molt revelador, amb trams relatius a la commoció, el desig, la creació, l’amistat, la revolució i l’agraïment. I anticipant-nos, ja de bell començament, allò que és més nuclear: «Aquí, als afores, la gènesi i la degeneració, la vida i la mort, l’humà i l’inhumà -car només l’humà pot ser inhumà-, la proximitat i la indiferència. Aquí, als afores, el mal és molt profund, però la bondat encara ho és més. Aquí, als afores, res té més sentit que l’empara i la generositat. Aquí, als afores, no només vivim, sinó que som capaços de vida».
Imatges, records
Després d’un primer volum que recollia imatges i apunts històrics de la Igualada de mitjans del segle XIX fins a meitats del XX, que va tenir una molt bona acollida, esgotant l’edició, ha sortit un segon treball dedicat a Igualada amb un recull de fotografies dels anys seixanta, setanta i vuitanta, tres de les dècades més dinàmiques i fascinants de la ciutat reflectides en fotografies, cartells, etiquetes i objectes de tota mena. El volum consta de 824 pàgines, amb unes 1.000 fotografies. Es va editar en 50 fascicles de periodicitat setmanal però ara també es pot comprar el llibre amb tots els lliuraments junts. El segon volum de L’Abans d’Igualada està emmarcat en la col·lecció L’Abans i és editada per l’editorial Efadós amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Igualada.
Oficis antics
L’historiador igualadí Josep M. Torras i Ribé acaba de publicar Els oficis de la pell a la Catalunya preindustrial, dins de la col·lecció Temes de Patrimoni Industrial del mNACTEC.
Els oficis de la pell a la Catalunya preindustrial és la cinquena obra publicada dins de la col·lecció Temes de Patrimoni Industrial del mNACTEC.
En aquest llibre veiem com aquests oficis han mantingut al llarg dels segles trets d’un arcaisme tecnològic exasperant, i aquest fet ha condicionat la distribució geogràfica de l’ofici i les particularitats arquitectòniques i urbanístiques dels barris de les adoberies. L’ofici dels blanquers s’adaptava als recursos disponibles, fonamentalment a l’existència de cursos d’aigua (basses, fonts, recs o séquies) i a les facilitats d’accés a les primeres matèries: pells, cuirs i substàncies tànniques per a l’adobament.
Aquesta realitat explica la gran dispersió geogràfica dels obradors de l’ofici a la Catalunya medieval i moderna, la majoria dels quals eren de dimensions reduïdes i es dedicaven a l’autoconsum local o comarcal. Tanmateix, destacaven uns quants nuclis blanquers de major entitat (Vic, Igualada, Reus, Olot, Girona, Figueres, Manresa, Vilafranca, Lleida…), que també fabricaven per a la venda a mercats exteriors i, molt especialment, a Barcelona i a diversos indrets de la Mediterrània.
I·lustracions
Amb més de 200.000 seguidors és tot un fenomen a les xarxes. Fa uns anys va irrompre a les llibreries amb el còmic Lola Vendetta. Más vale Lola que mal acompañada. Ara, la igualadina Raquel Riba Rossy (Lola Vendetta, el seu personatge de ficció), torna a triomfar amb un nou llibre d’il·lustracions, ¿Qué pacha, mama? (Lumen), que continua en la seva línia emmarcada dins la “reEvolució femenina”, sobre l’empoderament de la dona.¡
Pòquer de Feliu Formosa
Finalment, destaquem quatre volums que porten el segell del poeta i traductor Feliu Formosa.
Divuit anys després de l’última edició a La Magrana del dietari El present vulnerable, escrit entre 1973 i 1978, Biblioteca del Núvol ha reeditat un dels llibres més celebrats de l’escriptor que resideix des de fa uns anys a Igualada.
A Pagès Editors, Formosa ha publicat Papallona de l’ombra, una antologia que recull alguns dels millors poemes escrits al llarg de quaranta anys. Aquest recull es complementa amb un acurat estudi d’Àngels Marzo.
Al costat de l’obra poètica, Formosa ha estat més prolífic en la traducció. Recentment ha signat la traducció d’El meu piano blau (Adesiara), d’una de les grans veus de la poesia alemanya del segle XX, Else Lasker-Schüler.
Finalment, la revista literària El procés, ha dedicat el seu novè número monogràfic a Feliu Formosa, amb uns 40 articles dedicats a l’escriptor, signats per noms com Hermann Bonin, Julià de Jòdar, Enric Gallén, Àlex Susanna, Rafael Vallbona i, entre altres, els anoiencs Maria Enrich i Josep Maria Mestres. El volum també mostra dibuixos satírics fets per l’autor i textos inèdits d’un nou dietari.
Llegendes
L’igualadí Gener Aymamí ha recollit, a Llegendes de l’Anoia (El Farell Edicions), un recull de relats transmesos per la tradició oral d’una generació a l’altra, on sobresurten llegendes relacionades amb el món natural –com les coves i els avencs–, personatges històrics i éssers fantàstics. A la comarca, com que va ser terra de frontera en temps de reconquesta, hi són molt presents llegendes relacionades amb els castells: moros, cavallers, reis, bandolers, lladres, francesos, carlins, bruixes, diables, gegants, follets, tresors, coves, frares, sants, marededéus trobades, animals… són els protagonistes d’aquestes llegendes que han passat -o no- a prop de casa nostra.
Paistages contats
Antonino Mestres ens proposa, a Balmes encontades, 14 rutes a peu a entorns amb un denominador comú: una senzilla però atractiva balma catalana. Per arrodonir cada proposta s’afegeix un conte curt de tema relacionat amb el contingut de la caminada, els seus centres d’interès o la seva història. Els 14 contes escrits pel mateix autor, pretenen interessar al lector sobre els atractius de cada ruta a través de la barreja de ficció i realitat.
Consell d’un campíó
“No he estat mai un superdotat. El meu èxit rau en el treball, en l’esforç, en la disciplina i en la constància dels meus propòsits, potser inclús més que en la constància dels meus actes” escriu l’exaleta igualadí Roger Roca, campió mundial de duatló, en el seu llibre Camí cap a un somni. Amb un pla d’entrenament per fer 10 km, mitja marató i marató (Cossetània Edicions). En aquest llibre trobem un repàs a la trajectòria vital i esportiva de Roger Roca. Es tracta d’una visió franca i emotiva que ens deixa entrar en la persona que hi ha darrere l’atleta, per experimentar com es gesta una vida dedicada a l’esport. Ens descriu tot el procés que el condueix a proclamar-se campió del món de duatló, i ens afegeix un pla d’entrenament de curses de 10 km, de mitja marató i de marató perquè també puguem reeixir en la pràctica esportiva. Per a l’autor, l’esport ha estat la seva escola de vida i l’ha convertit en la persona que és. Li ha fet tastar èxits però també l’ha fet evolucionar i aprendre de les dificultats, dels errors, dels fracassos i de les renúncies.