Per Sant Jordi, la Mireia Galindo ens recomana...

Personatges convertits en paraules. David Paloma. Barcelona: Barcanova, col·lecció Tornaveu. Març del 2015

Quan diem que algú ha tingut un comportament dantesc, sentim parlar del moviment marxista, o escoltem a la ràdio les xarlotades d’un cert polític, som força conscients que els adjectius destacats provenen de personatges històrics, filòsof i revolucionari l’un, escriptor l’altre, i actor el tercer. Ara bé, segurament pocs sabem que l’origen dels mots quinqué i jacuzzi l’hem de buscar en el nom propi de les persones que els van inventar, o que les sequoies es van batejar així en honor a un cap de la tribu dels cherokee.

Uns i altres s’apleguen al volum Personatges convertits en paraules, el primer llibre d’epònims en català. S’hi recullen 175 epònims, això és, mots comuns que provenen de noms propis. De cada paraula s’explica qui era o és (n’hi ha més de morts que de vius) el personatge que ha donat vida al mot, el significat de l’epònim i les vicissituds per les quals ha passat, i algunes curiositats que ens faran somriure i a voltes reflexionar, i fins i tot fer caure algun mite o erigir-ne un de nou.

Un parell d’exemples. El primer, un mot que no trobarem al diccionari, però d’ús corrent: els tàpers, que han substituït les nostrades carmanyoles, i també la fiambrera, en moltes llars catalanes, oficines i patis de les escoles, deu el seu nom a Earl Silas Tupper, el nord-americà que els va inventar, i que als 51 anys es va retirar, multimilionari, en una illa de propietat a Costa Rica. L’altre: una curiositat. Sabíeu que Ràdio Macuto va existir?

L’imperi de la llengua comuna: guia de l’imperialisme lingüístic espanyol. Juan Carlos Moreno Cabrera. Barcelona: Voliana Edicions, 2014 (traducció de Jordi Solé i Camardons)

C. Moreno Cabrera, catedràtic de Lingüística General de la Universitat Autònoma de Madrid, va publicar aquest llibre en castellà fa un temps. Ara, Jordi Solé i Camardons l’ha traduït i editat a Voliana Edicions.

La primera impressió que pot tenir el lector en llegir el títol no té res a veure amb el que es trobarà a dins. Moreno Cabrera fa, des de Madrid, un discurs molt semblant al del catalanisme lingüístic. Es basa en evidències històriques, en premisses científiques, en els seus estudis sobre la diversitat lingüística i els drets de les llengües minoritzades. I tot això li permet desmuntar el discurs fàcil, excloent i abrandat de l’imperialisme lingüístic espanyol.

Quin és el punt de partida de l’espanyolisme lingüístic? Doncs que el castellà és superior a les llengües amb què conviu. En aquest marc, qualsevol intent que les llengües diferents del castellà ocupin un lloc en les àrees en què són llengua pròpia o històrica atempta contra la nació espanyola, la divideix, l’afebleix i l’empobreix.

La tesi de Moreno Cabrera és clara: no hi ha cap argument, objectiu i científic, que justifiqui aquesta suposada superioritat del castellà. L’hegemonia del castellà només està relacionada amb la imposició de la llengua, no amb cap altra propietat que la faci superior a la resta de llengües.

Partint d’aquí, Moreno Cabrera, va exposant arguments, de manera honesta i respectuosa. I no només se centra en el Regne d’Espanya, també en l’Amèrica hispana. Constitueix un bon exercici per despertar el pensament crític.

Canvi d’agulles. Per un català més ric, àgil i senzill. Diversos autors. Barcelona: RBA La Magrana. Març del 2015

A Canvi d’agulles, deu divulgadors lingüístics (lingüistes, correctors o escriptors que en algun moment o altre han treballat en i per a mitjans de comunicació) proposen actualitzar la normativa de la llengua catalana, i ampliar-la o simplificar-la, segons com es miri.

Al llarg de la desena de capítols de què consta el llibre, els autors enumeren solucions concretes per tal de “fer el català més proper i senzill, tot conservant-ne i potenciant-ne la riquesa i l’expressivitat”. Els autors asseguren que no busquen el conflicte, sinó transmetre la seva experiència sobre les necessitats lingüístiques dels mitjans. Així ho exposa l’editor: “és un propòsit raonable, em sembla, que no pretén trepitjar cap ull de poll”.

El llibre ja ha tingut força ressò, i ha fet córrer tinta i paraules als mitjans de comunicació. Apareix just un any abans de la data en què es preveu que surti a la llum la nova gramàtica normativa que ja té gairebé enllestida l’IEC, i que ha de substituir la de Fabra de 1918.