//Plugins sense CDN ?>
Pocs, molt pocs, anoiencs sabien que al cim del Puig Aguilera, a 625 metres sobre el nivell del mar, es conserven les restes d’un punt d'observació antiaèria construït per les forces de la República durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Aquesta construcció en ruïnes -sense un valor aparent, ni històric, ni arqueològic, ni arquitectònic- s'està excavant aquests dies
L’Àrea de Cultura de l’Ajuntament d’Òdena ha engegat una campanya d'excavacions del punt d'observació i de defensa antiaèria de la República, que hi ha al cim del Puig Aguilera. Els treballs es fan amb el suport del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona i l’autorització de Jordi Casanovas de la Finca del Macià, propietari de l’espai. Les tasques compten amb un equip d’arqueòlegs de l’empresa Cat Patrimoni amb la direcció de l’arqueòloga Núria Cabañas. La intervenció pretén recuperar tota la informació a nivell arqueològic, històric i patrimonial d’unes restes que foren abandonades amb la finalització de la Guerra Civil, que aquest any ha commemorat el 75 aniversari. Aquesta setmana, han finalitzat les excavacions arqueològiques que han de portar a l’estudi històric i patrimonial d’aquesta instal·lació militar que va estar en funcionament entre 1938 i el gener de 1939.
Amb l’esclat de la guerra el juliol de 1936, la República, va haver de vestir una densa xarxa de punts d’observació antiaèria. D’aquesta tasta de protecció del territori i de les persones, se’n va encarregat la Defensa Especial Contra Aeronaves (DECA). Un punt cabdal d’observació i de comunicació dels possibles perills que en forma d’atacs aeris podien abatre’s sobre la rereguarda republicana era el centre que es va construir al cap d’amunt del Puig Aguilera.
Dècades d'oblit
Des de 1939, aquest edifici en ruïnes va restar en l'oblit. Ja des del seu abandó, ha estat víctima de contínues agressions, en forma d’espoli de materials, ensorrament de murs i pintades modernes. Els treballs arqueològics s’han centrat en l’excavació dels nivells d’enderroc de les restes, documentant les fases d’ocupació tant durant l’ús de les instal·lacions com de la immediata postguerra i determinant la funció de cada espai que forma part d’aquest emblemàtic edifici. A nivell constructiu i estructural també s’ha treballat per determinar, tant com és possible, com era l’edifici i com estava construït documentant les tècniques i els materials que s’hi van utilitzar.
Durant la present campanya ha estat possible determinar els usos de cada espai que es van habilitar en l’edifici en estudi: les escales l’accés, una sala d’ús comú on s’ha excavat una llar de foc, una habitació amb els suport per a tres lliteres dobles on s’hi podien allotjar 6 soldats, un espai per a la tassa de wàter, una habitació amb dutxa i lavabo, una cuina i una habitació que podria estar ocupada pel comandament d’aquest centre d’observació. A l’exterior també s’ha excavat i recuperat la cisterna on anava a parar l’aigua de pluja que queia sobre els terrats plans de formaven la coberta i també s’ha documentat el pou mort i la conducció de maons que connectaven el wàter.
S’han recuperat un bon nombre de mostres dels materials i tècniques constructives que es van utilitzar en l’edificació fet que permetrà conèixer perfectament com era construït i fins hi tot els colors de la pintura de les parets. També s’ha recuperat un important nombre de beines de bales fabricades a Txecoslovàquia durant l’any 1937 i altres de russes. En l’interior de la cisterna s’ha localitzat un tap fabricat amb ciment que presenta un segell de l’aviació republicana, les lletres F i A (Fuerza Aerea) i l’any 1938. Un magnífic document on es concentra tota la història d’aquest centre d’observació antiaèria de la Guerra Civil a la comarca de l’Anoia.