'El Subterrani' festeja 25 anys aquest dissabte amb el Petit de Cal Eril

'El Subterrani' celebra la temporada número 25 ininterrompuda en antena. Des de l'any 1.993, aquest programa de ràdio (actualment a Ràdio Igualada) s'ha submergit en l'actualitat musical, parant l'orella aquí i allà i buscant bona música arreu, més enllà d'estils, d'ara i de sempre. Aquest dissabte 26 de maig es farà una festa de celebració a La Bastida del Rec, a Igualada. L'acte central d'aquesta serà el concert d'El Petit de Cal Eril, a 2/4 d'11. Encara es poden fer reserves d'entrades escrivint un correu a subterrani25@gmail.com .

Amb l'eslògan 'La millor música que et pots tirar a la cara!' va néixer el programa, amb la finalitat de "fer proselitisme d'allò que anàvem descobrint i que ens feia bategar fort els cors i sovint volar cel amunt i més enllà". Va començar a Montbui Ràdio, dissabtes a la tarda on un grup d'amics portaven els vinils nous "que ens havíem comprat (pocs diners, pocs vinils...) i els punxàvem al tocadiscos per a oferir-los a qui ens volgués escoltar".

Aquell primer Subterrani, coincidia amb "i l'explosió d'allò que s'anomenà rock alternatiu (indie), que ens havia enxampat de ple. En aquells primers temps la música que hi va sonar no es va allunyar mai gaire d'aquesta òrbita alternativa, pop i distorsió de guitarres eren dos pilars sobre els que no paraven de girar aquells vinils negres".

No obstant, "al llarg de tots aquests anys els estils, tons i colors de les músiques que han sonat al programa han estat diversos i variats. Una anàlisi amb més profunditat podria assenyalar que hi haurà estils que hauran tingut més pes que d'altres en un suposat còmput global, però no serà pas resultat d'un criteri predeterminat per escollir-ne un o l'altre".

25 anys on també han passat per Ràdio Nova, a Vilanova del Camí. Una etapa "on van desaparèixer els tocadiscos dels estudis i es van imposar els reproductors de cd's, que més tard donarien pas a formats que ni tan sols es poden tocar amb les mans, però la mateixa evolució que transformava la manera de punxar música és la que ara ens permet que se'ns pugui escoltar des de qualsevol lloc del planeta... Ser conscients de tot allò que encara no coneixem ens estimula per continuar descobrint música en un exercici que sempre volem que sigui en dues direccions (sempre complementàries), des del present i també mirant enrere, convençuts que si realment val la pena tan hi fa quan s'hagi publicat aquella melodia, però també observant el que passa avui i amb un interès especial pel què tenim més a prop, mirant i escoltant la música com a expressió artística a través de la qual entendre i conèixer el moment i lloc en els que vivim".