El Teatre de l'Aurora dedica un espai de memòria històrica a Salvador Riba i Gumà

Aquest dimecres 16 d'octubre es va inaugurar un plafó, situat a l'entrada del Teatre de l'Aurora, en record de Salvador Riba Gumà (1905-2001), "amb la voluntat de destinar un petit espai dedicat a la figura de qui va ser president de l’ara anomenada Unicoop Cultural durant molts anys i en moments molt delicats i, a la vegada, explicar la història d’aquest espai cultural que compta amb més de cent anys de trajectòria".

El president de Unicoop Cultural Lluís Segura i Rosich que va manifestar que es tracta d'un "acte de memòria històrica per a l'entitat vers la figura cabdal de qui en va ser durant molts anys pal de paller i president". Un acte, va afegir, "que serveix per recordar d'on venim i quina és la nostra herència". En aquest sentit, el president d'Unicoop Cultural, cooperativa propietària del Teatre de l'Aurora, va recordar els orígens del cooperativisme, a mitjan del segle XIX a Rochdale, Anglaterra. "Venim d'aquells agosarats obrers amb tres premisses principals: la protecció mútua, l'habitatge assequible i el foment de la cultura", va assenyalar Lluís Segura, que també va recordar les diferents cooperatives que es van constituir a Igualada al llarg del segle XX.

Segura va remarcar que "des d'Unicoop volem mantenir els factors que van fer que en el seu oigen el cooperativisme asoslìs l'èxit: el benefici a través de l'excés de percepció, beneficis que repercuteixen en la qualitat; el repartiment de beneficis amb la ciutadania; la propietat conjunta i la pertinença d'un projecte comú i, sobretot, la nostra independència. Aquestes són les nostres arrels, que procurarem mantenir com a clau de volta d'aquest projecte continuador d'aquells agosarats obrers", va reblar Segura.

Josep Munné, en representació de la família de Salvador Riba i Gumà, va manifestar que amb aquesta iniciativa "es deixarà constància que en aquest edifici en Salvador Riba va deixar la seva empremta per a la posteritat". Munné va recordar que "en Salvador va ser un home molt senzill i d'una gran humilitat, cosa que el va portar durant tota la seva vida a pensar sempre en els altres, en la comunitat que l'envoltava i en la seva ciutat, Igualada. La seva lluita muda, però constant, tenia com a objectiu aconseguir que les persones de condició modesta poguessin aconseguir el millor nivell de cultura i estabilitat possible, i que els seus fills poguessin accedir als estudis. ja en els seus darrers moments, i en edat avançada, la seva dèria es va mantenir ferma, contínua i tenaç."

El Músic igualadí David Riba, familiar de Salvador Riba, va amenitzar l'acte amb la interpretació d'una obra de Valentí Miserachs.

L'acte va comptar amb la presència de familiars de Salvador Riba i Gumà, representants de l'Ateneu Igualadí –Riba fou un dels impulsors de la recuperació d'aquesta entitat–, d'Òmnium Cultural Anoia i de l'Ajuntament d'Igualada, així com de membres d'Unicoop Cultural i del Teatre de l'Aurora.

El plafó dedicat a Salvador Riba i Gumà, expliquen des del Teatre de l'Aurora, "posa de manifest com l’activista cultural i polític, tot i la cruesa de la guerra i la posterior repressió franquista, no va abandonar mai els seus ideals i va intervenir activament en el salvament del patrimoni artístic de la comarca. Riba va ser elegit president del consell directiu de la Unió de Cooperadors d’Igualada (1937) i es va convertir en el president de la Cooperativa La Victoria (1954), període en què va aixoplugar un gran nombre d’entitats igualadines, com l’Agrupació Coral La Llàntia, la UEC, l’Esbart Igualadí, Òmnium Cultural, la clandestina Assemblea Democràtica d’Igualada, la coral infantil Gatzara, el Grup Sardanista Montserratí, Gralla Manufactures Teatrals i el Nou Cine-Club, entre d’altres.  Unicoop Cultural SCCL, entitat propietària i gestora del Teatre de l’Aurora, és hereva de les antigues cooperatives de consum “La Económica” (1904) i “La Igualadina” (1912), i agafa el relleu l’1 de setembre de 1988 com a resposta per superar la situació de l'entitat predecessora i impulsar noves iniciatives. Així, es va reobrir l’antic teatre  de la cooperativa que, amb el nom de Teatre de l’Aurora, es va inaugurar el 17 de maig de 1997 com a motor cultural de l’entitat i de la ciutat."

Blanquer, cooperativista i activista cultural

Antoni Dalmau i Ribalta va escriure aquest perfil de Salvador Riba i Gumà:

Casat el 6 d'octubre de 1934 [sic] amb Joana Gabarró i Enrich (Vilanova del Camí, 1912 – Igualada, 1996), van ser pares de Jordi i Elisa. 

Va fer estudis a l’escola del Sr. Francisco i a les escoles de l’Ateneu Igualadí, entitat de la qual fou un membre molt significat. Als 14 anys va començar a treballar de fuster i de blanquer, treballant trenta anys a Vidal Bosch.

El 1923 va fundar amb Joan i Josep Llacuna, Pere Costa, Antoni Vila i Figueras i Pere Valls la delegació igualadina d’Esquerra Catalana, organització que més tard s’adheriria a l’Estat Català de Francesc Macià. El 1925 va viure un temps a Palma de Mallorca i a Salamanca. Posteriorment va fer un temps de guia turístic. Durant la República va militar a ERC i a la UGT i va ser comptador del Centre Republicà (1934). Membre de la junta directiva de l’Associació d’Estudiants de l’Ateneu, president de la secció excursionista i col·laborador del seu Butlletí. Vocal de la Comissió d’Assistència Social que havia creat l’Ajuntament el 4 de maig de 1934. El 1936 era dependent i cobrador de l’Ateneu. 

Ja durant la guerra, va intervenir activament en el salvament del patrimoni artístic i dels arxius de la comarca. El setembre de 1937 va ser elegit president del consell directiu de la Unió de Cooperadors d’Igualada, que llavors tenia dos milers d’associats. Soldat de la lleva de 1926, va allistar-se a Igualada el 15 de maig de 1938. Incorporat a l’Exèrcit de l’Ebre, XVIII cos d’exèrcit, divisió 27, brigada mixta 124, batalló 496, 4a companyia, va anar al front d’Aragó i va prendre part a la batalla de l’Ebre, on se’l va donar per desaparegut el 5 de setembre de 1938. En realitat, va ser fet presoner i va passar per la presó d’Orduña i pel camp de concentració de Miranda de Ebre. El juny de 1939 va tornar a Igualada.

Després de la guerra, a partir de 1954, va lliurar-se per complet a la seva tasca de president de la Cooperativa la Victòria, nom que, a partir del 4 de setembre de 1939, va haver de prendre l’antiga Unió de Cooperadors. Allí va promoure una biblioteca pública de 5.400 volums i va aixoplugar un gran nombre d’entitats igualadines, així com les reunions clandestines de l’Assemblea Democràtica d’Igualada. El 19 de setembre de 1975 la cooperativa va canviar el seu nom pel d’Unió Cooperativa (Unicoop) i l’1 de setembre de 1988 pel d’Unicoop Cultural, que acolliria més tard el Teatre de l’Aurora. Va ser també president de l’Ateneu Igualadí, entre l’octubre de 1977 i el febrer de 1980. L’Ajuntament d’Igualada va atorgar-li la Medalla al Mèrit Cultural el 5 de setembre de 1989. Col·laborador a la premsa igualadina (també sovint a Horitzons, òrgan del PSUC, durant la guerra) i autor d’Amor per correspondència (obra dramàtica, 1959), El P. Marià Ferrer i Estruch (1978), L’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera: 1863-1939 (1988) i La confiscació i recuperació de l’Ateneu Igualadí (1998). Va utilitzar el pseudònim Guiol.

Renovació dels accessos al teatre amb la col·laboració de LaGaspar 

L’any 2023 es va iniciar un projecte de col·laboració entre el Teatre de l’Aurora i LaGaspar, l’Escola Municipal d’Art i Disseny d’Igualada, amb l’objectiu de desenvolupar el projecte de redecoració dels espais d’accés del públic a l’edifici. Aquest projecte es troba dins del marc del programa “Projectes reals”, on els estudiants aprenen mitjançant la resolució dels objectius d’un encàrrec real.

Els alumnes del cicle formatiu de grau mitjà de Disseny Gràfic van presentar a l'equip de l’Aurora les seves propostes per a la redecoració dels espais i es van escollir els projectes de Júlia Babot i Pol Coronel. Part d’aquests projectes s’han executat aquest passat estiu i ja se’n poden veure els resultats a l’Aurora, que ha renovat completament la decoració dels accessos al teatre. Justament el plafó en record de Salvador Riba, inaugurat ahir, forma part dels projectes elaborats per aquests dos alumnes de LaGaspar.