EL Teatre Nu estrena en tres passis En Patufet (i els seus pares) a la Fira de la Mediterrània

L'obra presenta un preludi del conte tradicional on s'explica qui són els seus pares, alguns dels detalls del procés de gestació, com ho és el seguiment de l'embaràs per part d'una ginecòloga i les xerrameques d'uns veïns que espien la mare d'en Patufet que, embarassada del protagonista “petit com un cigró”, no fa panxa ni al novè mes d'embaràs. “Fer aparèixer uns veïns que critiquen és un recurs de contrapunt”, explicava per AnoiaDiari Víctor Borràs, autor i director de l'obra, per retratar la bondat dels pares i el seu caràcter.

Tota l'obra està escrita en versos de 8 síl·labes, com va explicar Borràs i la musicalitat del text s'acompanya de cançons en gairebé totes les escenes, creades per Pep López. En relació amb la popular tonada, el seu origen també va ser repensat i la melodia de la coneguda lletra “patim-patam-patum” és la què els pares li tocaven amb un xilòfon al menut Patufet quan encara era un bebè i no s'adormia a les nits. Més tard, li ensenyarien a cantar la lletra perquè pogués anar pel carrer sense ser trepitjat.

En cada escena, els tres actors de l'obra barregen transformisme, ball, titelles i rimes per portar la rondalla tradicional a un llenguatge contemporani, on la perspectiva de gènere -on és el pare qui necessitarà el safrà per fer la paella mentre la mare és fora treballant-, la presència de noves activitats -com el ioga que practica la mare mentre els veïns critiquen que és un embaràs psicològic perquè no se li nota la panxa- o l'ús d'un kiwi en comptes de cols per afartar el bou -perquè en Patufet surti disparat de la seva panxa- són elements actualitzats del tradicional conte infantil.

Els petits espectadors van seguir en silenci tota l'obra si bé al moment d'sentir en Patufet cridar des de la panxa del bou "on no neva ni plou" van esclatar en una cridòria tot assenyalant l'animal per ajudar els pares a trobar el desaparegut protagonista mentre duia el dinar a la mare. Segons ha explicat Borràs, la segona funció del dia va ser on els nens van cridar i participat més: "quan en una funció els hi preguntes alguna cosa, els nens et responen", va assenyalar, tot diferenciant els espectacles amb públic familiar i públic escolar, on en els primers, amb molts adults entre el públic, si l'acció de l'obra continua, és més ràpid que els infants tornin a estar atents, mentre que en una funció escolar, amb uns pocs adults per més d'una vintena de nens per grup -com va ser el cas de la segona funció del dijous-, els nens i nenes van poder ser un poc més protagonistes.