‘Els telefilms són més agosarats i independents que el cinema, més directes i a vegades molt més poètics’

Coneixies el Zoom Igualada?

Doncs no i la veritat és que és una llàstima que no se senti parlar més. Crec que s’hauria de donar a conèixer més a la resta de Catalunya. S’està fent molt bona feina amb bons professionals per apostar per un cinema tan proper i alhora tant desconegut com és el cinema per televisió.

Com ha anat la feina amb el Jurat Jove del festival?

Ha estat molt interessant i revelador del que és el jovent igualadí en particular i del què és l’adolescència catalana en general. Estaven tímids al principi però quan estiraves una mica veies que tenien moltes coses a dir, una opinió molt personal sobre la televisió i les pel·lícules que han vist.

Com han viscut el fet de treballar amb una persona coneguda per tothom, que veiem cada setmana a la televisió?

Afortunadament ho han rebut amb molta normalitat. No els ha sortit vergonya i m’han tractat com a un igual. I això m’ha agradat molt.

Ja està acostumat a que tothom et reconegui gràcies al "Crackòvia".

Al final t’acostumes. El que passa que també et perds una mica en la visió i acabes pensant que és normal.

Com ha vist el nivell de les produccions de la secció oficial del Zoom?

Ha estat una sorpresa. Quan em van proposar ser director d’aquest jurat tenia una altra visió sobre el món dels telefilms. De sobte se m’ha obert un món molt més agosarat i independent que el cinema i, per tant, molt més directe i molt més poètic, a vegades. M’ha sorprès que fos tan personalista.

A banda del “Crackòvia”, on el podrem veure, properament?

Amb la companyia Viuda de Iguana e hijos estem preparant una obra de teatre. Una comèdia que critica les pel·lícules d’espies de la guerra freda, dels anys 70 i 80, i alhora lloar la bona feina de Hitchcock i el cinema més d’intriga i passió dels anys 50. Es dirà “Els malvats” i l’estrenarem l’11 de desembre a la Sala Trono de Tarragona i després començarem temporada fins a finals de gener, principis de febrer al Versus Teatre de Barcelona.

David Canto