El testimoni d'una jove igualadina a l'Institut del Teatre: "l'abús de poder era una constant"

Una jove igualadina que va estar quatre anys a l'Institut del Teatre ha volgut parlar amb AnoiaDiari sobre les pràctiques denunciades en aquest centre. El testimoni, que vol mantenir l'anonimat, diu la seva també sobre les situacions viscudes per desenes de persones en aquest organisme que pertany a la Diputació de Barcelona i que des de fa setmanes es troba al focus per l'existència d'abusos repetits, de tota mena, per part d'un nombre important dels docents. Les revelacions que han sorgit sobre les pràctiques d'abusos i assetjament sexual que hi havia per part de professors (han sortit tres noms, "però s'ha evidenciat que estava molt més estès"), no la sorprenen. Era una realitat. Ha trigat a sortir "i és positiu que hagi sortit". Tot i que no va patir assetjament sexual, el testimoni sí que es va enfrontar a unes pràctiques molt més esteses que afectaven bona part de l'alumnat: "l'abús de poder per part de molts professors i professores. Hi havia un masclisme punyent, que patien moltes noies, però només era la punta de l'iceberg. Els abusos verbals eren més que freqüents".

Les revelacions dels testimonis que es van donar a conèixer fa unes setmanes "no són gens agradables, però s'havien de fer públics. Era necessari que es conegués". Tot i que aquesta igualadina, no coneix els exemples detallats al reportatge, considera que "han estat tots ells molt valentes i valents de parlar. Em consta que hi ha molts més casos, moltes companyes meves ho van patir. Ho vèiem. Però a més d'aquest masclisme i sexualització que patien algunes alumnes, molts i moltes estàvem sotmesos a abusos verbals".

Entrar a l'Institut del Teatre és l'objectiu de moltes persones que aspiren a entrar o viure el món de les arts escèniques "i s'idealitza". Primer, "t'imagines que serà el paradís". Després, topaven amb una altra realitat, "que palpes, te n'adones, però potser no saps llegir bé". Hi havia casos d'assetjament sexual a companys i companyes "però no n'acabàvem de ser conscients" i sobretot una "imposició permanent, a tots els alumnes. Et marcaven molt les jerarquies, l'abús de poder dels professors partia d'aquí. En la separació de l'espai entre professor i alumnes. Com se situaven a l'aula. I aleshores, per part de molts professors, l'abús verbal i el maltractament psicològic".

Eren situacions que s'acabaven normalitzant, lamenta, com la sexualització esmentada de les noies. Moltes de les alumnes i alumnes afectats per aquests abusos de tota mena "manipulats una vegada i una altra, havien d'acabar passant teràpies o anar-se'n a l'estranger". És a dir, agafar aire a fora de l'Institut. Comenta que "era habitual que ens diguessin 'ets una merda' o 'no treballaràs mai en aquest sector'". Afegeix que "ara sóc professora i mai diria això a un alumne". Aquests abusos que patien algunes alumnes també derivaven en un constant "humor sexualitzat, amb comentaris constants sobre el teu cos". A les aules, "alguns professors no entenien la distància i estaven a sobre dels i les alumnes".

Quedava, després d'aquestes situacions, un pòsit de desconfiança entre tot l'alumnat. Entén que "com que els abusos i el maltractament eren tan constants, quan veies una persona que no estava sota aquesta pressió, que no la patia, pensaves que era favoritisme. Fins aquest punt es torçaven les coses". Els tres professors assenyalats en el reportatge eren molt coneguts. Ella mai va tenir classe amb aquests tres individus, "però era de domini públic que havien tingut relacions amb alumnes. Res a dir si van ser consentides, però hi havia coses que no tenien res a veure amb relacions de mutu acord. Sobre la situació del cas més polèmic, Joan Ollé, la igualadina opina que "està molt bé que se l'aparti, però no pot ser que aquesta sigui l'única resposta de l'Institut del Teatre. Ha cobrat de la Diputació tots aquests anys i ara es jubilarà ben tranquil".

Per què no han sortit fins ara els abusos? "Es denunciaven, però era molt difícil que sortissin a l'esfera pública. Molts professors que no en participaven, n'eren còmplices. És bèstia, perquè alguns alumnes tenien només 15 anys. Però quan es portava el cas a un responsable, acabava amb un 'ja en parlarem'. Moltes denúncies es van quedar al calaix". El cas ha trigat a sortir a la llum "perquè hi havia instàncies, però no arribaven a la llum. Es van estripar molts informes. Molts i moltes ho podien denunciar, però temien sentir-se assenyalats. Les entrevistes que s'han donat a conèixer han estat un treball de molt temps, amb pocs casos s'haguessin esquivat i donat la culpa a la víctima". Els assetjaments sexuals eren obra de professors, però algunes professores també generaven una sensació d'abús psicològic. De cara als alumnes que aspiren a entrar en el món de les arts escèniques, la igualadina considera que "a l'Institut del Teatre es fan aprenentatges molt bons, però és una de les opcions. N'hi ha moltes altres, no s'acaba el món per no entrar-hi. No se'n surt amb feina". Espera que hi hagi "un replantejament sencer al centre.

Magda Puyo, exdirectora, deia que no es pot castigar al bon professorat, d'acord, però és que no només són els tres professors del reportatge. En sortiran molts més casos. Em pregunto si se seguirà permetent mètodes de treball tan nocius per a l'alumnat". Elogia la feina "durant tots aquests anys de col·lectius com el GAF. És bo que vagin sortint també altres col·lectius que alerten d'aquestes pràctiques, com Abusart i Safareig, que recordin a l'alumnat que no està sol".