//Plugins sense CDN ?>
El cicle musical de l'Ateneu s'obria amb el trio The Sey Sisters, el passat divendres. Aquesta és la crònica que ha fet Ton Casellas d'aquest concert que va tenir un èxit esclatant: es van exhaurir les entrades.
Aquest divendres al vespre va començar a l'Ateneu Igualadí la 22a edició del Músiques de Butxaca, i ho va fer amb un concert de The Sey Sisters. Un trio de veus negres que van presentar el seu últim disc 'Rise', que tal i com defineixen elles "és una crida a la revolució personal".
Acompanyades pel pianista i saxofonista Albert Bartolomé, van donar pas a les primeres cançons carregades de missatges feministes, envers el racisme, en defensa dels drets humans i sempre amb un rerefons de llibertat i de cants a l'empoderament personal i col·lectiu. Unes lletres compostes per elles mateixes a partir d'experiències viscudes que els havien fet remoure per dins i que gràcies a la música poden expressar de la millor manera.
Si bé el missatge era potent, les seves veus no es van quedar enrere, unes veus que omplien l'escenari d'alegria i de bon rotllo, que van saber transmetre al públic que poc a poc també es va anar empoderant i es sumava a acompanyar aquelles veus enèrgiques. The Sey Sisters van saber tenir al públic sempre atent, combinant cançons més lentes i amb lletres punyents, amb cançons d'arrels africanes i molt animades que feien reanimar al públic. Tant és així, que el concert va acabar amb el públic dempeus ballant.
Un final realment com tocava i que era una petita victòria de les tres cantants, ja que era el reflex del que demanen a la societat amb les seves cançons: que tothom es deixi anar, que sigui lliure i que no s'oblidi de gaudir de les coses.