Ton Lloret: "El tió va lent perquè ve de molt lluny"

Fa fred però ell no s’atura, malgrat trobar-se enmig del bosc a mig desembre,aquest ésser nadalenc anomenat tió resisteix. Camina a poc a poc, entremig d’arbustos, de BlackFridays, de Santa Claus i de matolls. El tió sap que forma part d’una de les tradicions més ancestrals del nostre país. Poca gent sap que l’Avet de Nadal, en realitat és un cosí germà seu. I molta gent tampoc recorda que els besavis del nostre tió eren cremats a la llar de foc.

El nostre tió camina impassible als temps moderns. El seu pas és ferm però subtil, perquè sap que al final del seu gèlid trajecte l’espera el més important del món; la il·lusió d’un infant.

Des de fa cinc anys, aquestes il·lusions són compartides. A Clariana (Argençola) s’hi celebra la Festa del Tió, on s’ apleguen cent famílies vingudes d’arreu de Catalunya, per endinsar-se al bosc a trobar-hi el tió que s’enduran a casa a passar el Nadal. Organitzada per l’Associació El Trill, en aquesta festa també s’hi pot trobar el mercat del Tió i diferents activitats com xocolatada, contes i actuacions en directe.

Enguany el nostre personatge nadalenc està tranquil, perquè a tot arreu sabran com cuidar-lo. Max Palmerius i Friederich Inche, dos científics estrangers que des de fa anys es dediquen a l’estudi dels tions, han tret el primer manual per a cuidadors de tions. Editat per Cossetània amb el títol “El tió. Aprèn a cuidar-lo” aquest llibre infantil il·lustrat ens explica els orígens del tió, les diverses subespècies que hi ha, el complex sistema digestiu que converteix la fruita en llaminadures, etc.

Els autors del manual són els becaris que dia a dia ajuden els dos científics en el seu Centre d’Estudis Tionils, Martí Garrancho i qui firma aquestes línies, Ton Lloret.