//Plugins sense CDN ?>
La història se centra en el Pol, un jove de 29 anys, discapacitat, fill d’un militar i d’una dona que només pensa en ella mateixa. Per això, és la germana adolescent d’en Pol qui ha de fer-li de mare. És una nena espavilada, responsable, l’única en aquella casa capaç de comprendre’l. L’intent del noi de viure la seva vida per sobre de les convencions socials serà l’espurna que encendrà el foc d’una família a la vora de l’abisme.
L’adaptador i director de l’espectacle, Xavier Lauder, observa que com que la novel•la és molt dura, cruel i directa i en un primer moment anava dirigida a alumnes dels últims cursos d'ESO i batxillerat, l'han fet més 'metafòrica, amb un final més obert'. D’aquesta manera, si bé la novel·la és cronològica, lineal, en l'adaptació teatral és com un somni, com un malson de la Mercè a partir del qual recorda tot el que passa. “Hem hagut de seleccionar escenes, però la trama i els personatges principals són els mateixos. Podríem dir que l'hem fet més onírica”, assegura.
Per crear el muntatge, la companyia va fer un treball de camp previ amb l'actor, que a més en la seva vida laboral ja té contacte amb persones discapacitades. També van parlar amb l'autora i van documentar-se científicament. “Volia saber exactament què era i això em va ajudar molt, sobretot en la interpretació del personatge Pol. Com que mai podríem arribar a la imatge visual característica del col•lectiu, havíem de destacar-ho a través d'altres aspectes corporals: l'equilibri, la tensió en algunes parts del cos, l'elasticitat... Va anar molt bé que l'actor, a més, fos ballarí”, explica el director, que comenta també l’èmfasi en els canvis bruscos i l'aflorament més ràpid dels sentiments.
Pel que fa a la reacció del públic, Xavier Lauder afirma que 'el públic surt una mica tocat, fins i tot hem vist caure alguna llagrimeta, però aquesta no és la intenció” i reflexiona que “és una història molt tendre que acaba manera tràgica, així és la vida també'. Preguntat per l’opinió que Isabel-Clara Simó té de l’espectacle, el director de Tornaveu afirma que l’autora encara no l'ha vist: “La veritat és que tinc ganes que la vegi, crec que la sorprendrà molt gratament. Vam estar en contacte amb ella en produir-la, però ara no hi ha manera de coincidir”.
El meu germà Pol fa visibles les persones discapacitades –que no solen ocupar papers protagonistes ni en la ficció, ni en la vida real– i retrata la situació que viuen dins la família, allunyant-se dels sentimentalismes. Per Lauder, 'abans tenir una discapacitat física o mental era com una vergonya, ara no crec que sigui així, la societat ha avançat i s’habiliten molts canals. No obstant això, com passa a la novel·la pel context social, algunes persones amb Down viuran amb una marginació important i els tractaran com a xiquets que no els deixaran desenvolupar una vida normal'.
Les representacions d’ El meu germà Pol es faran el divendres 11 i dissabte 12 de març a les 22h i el diumenge 13 de març a les 19h. Les entrades (14 €; 10,50 € amb els descomptes habituals) es poden adquirir a la taquilla del Teatre de l’Aurora (a la plaça de Cal Font) una hora abans de cada funció. També es poden reservar prèviament trucant al 93 805 00 75 o bé a través del correu electrònic, escrivint a reserves@teatreaurora.cat. Més informació a www.teatreaurora.cat. És un dels espectacles que l’Institut Municipal de Cultura (IMC) d’Igualada ofereix en abonament.