//Plugins sense CDN ?>
Els actes
Avui a les onze del matí, a la Basílica, Romà Casanova, bisbe de Vic, presidirà l'ofici
acompanyat de sacerdots i religiosos igualadins i forans. La Schola Cantorum, dirigida per David Andújar, acompanyada a l’orgue per Lluís Victori, tindrà cura dels cants. Durant les ofrenes es presentarà el nou estendart del Barri del Sant Crist. Després de la comunió el trompetista Juan Diego Granados i l'organista Lluís Victori interpretaran "ÀRIA" de Henry Purcell (1659-1695).
En acabar, benedicció solemne i cant dels Goigs al Sant Crist. Seguidament, i a la mateixa basílica, concert a càrrec del cor de noies EXAUDIO.
A dos quarts de set de la tarda, processó d’homenatge a Jesús Crucificat que recorrerà el següent itinerari: Santa Maria, plaça de l’ Ajuntament, carrers Argent i García Fossas, rambles de Sant Isidre i General Vives, carrer de Sant Jordi, plaça del Rei, carrers del Roser i de Santa Maria. Hi assistiran les banderes i estendards d’associa-cions, gremis i entitats.
En acabar, a la Basílica, veneració de la Imatge i Eucaristia presidida per Mn. Manuel Valls i Serra, rector de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià i responsable de la missa dominical de TV 2. Ens acompanyarà la Coral de Santa Maria, dirigida per Coni Torrents. A l’orgue Lluís Victori i dirigirà el poble Florenci Oliva.
A les vuit del vespre a la Plaça de l’Ajuntament, ballada de sardanes amb la Cobla “Els Lluïsos de Taradell”
El 20 d'abril de 1590, Divendres Sant, dues igualadines -la vídua Massarda i la noia Coloma- van ser les primeres testimonis del que la tradició anomena el prodigi del Sant Crist: la suor de sang d'una petita imatge del segle XIV a l'església del Roser. Davant la commoció general, les autoritats van fer un decorós examen -titulat 'Instrument públic'- en què hi van intervenir religiosos, consellers, advocats, pintors i metges, el text del qual encara el podem llegir avui, i que va concloure que la sang era verdadera. Es va interpretar el fet com una prova d'amor de Déu envers Igualada, tenint present els moments de dolor que havia viscut la vila, amb una terrible pesta l'any anterior. La tradició igualadina ha sentit la intercessió de la imatge en altres moments de la història, especialment en la invasió francesa de 1697 i en la batalla del Bruc el 1808. La imatge original va desaparèixer durant la guerra civil (1936-39).
Dimecres de Pasqua, dia 15
A les vuit del vespre, a la Basílica de Santa Maria, hi haurà la cloenda de les festes amb una Eucaristia presidida per Mn. Josep Massana. Acompanyaran la Coral de Santa Maria.En acabar es retornarà la Imatge a la seva capella.
Aportacions com aquesta, Daniel, si que valen la pena de llegir (qui sigui frare que prengui candela). Discrepo poc del que dius però m’agradaria ressaltar el molt que l’església ha... Llegir més condicionat a llarg de la història el comportament dels individus i de la societat. I en aquest condicionament hi ha també un paquet de repressió important sense el qual avui dia podríem trobar altres manifestacions tradicionals o mites que sostindrien la nostra personalitat, identitat col·lectiva i no ens hauríem d’agafar a mites íntimament arrelats a uns sentiments religiosos que per molta gent d’avui dia els resulten massa resclosits. És cert que com a col·lectiu tenim això, però jo també vaig néixer amb un gra el cul que ja tenia el meu pare i me’l vaig fer arrencar per poder seure còmodament. No tinc clar que m’estimi més doblegar el genoll davant del sant crist que del messi. De moment, davant d’aquesta dicotomia em quedo dret.
moltes gràcies Daniel, és tot un plaer poder gaudir de les seves explicacions històriques
Ah...
i em deixava unes consideracions que em semblen necessàries:
-el ”miracle” o no trascendeix molt poc: no celebrem això sinó un fet que trascendeix la història i que marca els... Llegir més habitants d’aquesta vila i, per exemple, els donà les forces morals per edificar l’actual església de santa maria.
Que va passar, és ben cert: jo he vist els documents que ho proven. Que fos miracle, jo -i sóc creient, però la fe no va per aquí sinó per uns principis de respecte i sobretot d’inquietud per entendre el que no s’entén- en dubto molt. De fet, si resseguim la història montserratina, en trobarem un feix, de situacions similars... de debò tenim tan poca feina com per entretenir-nos a desmuntar els nostres mites per agafar els foranis? prefereixo agenollar-me davant el Sant Crist d’Igualada, que davant el Messi o el Maradona. I no faig demagògia.Mireu la televisió...
Per sort, la història posa les coses al seu lloc. O no...ja no sé què pensar...Si reneguem del que som o d’on venim, ja tenim prou pena... ...
Aquest debat em resulta interessant i estimulant.
Voldria compartir (sense voler ofendre ningú) amb vosaltres alguns punts.
a) la festa del St Crist és una tradició molt antiga i arrelada. I... Llegir més com a tal, té un valor i molt alt. Qui no vegi això no cal que llegeixi més, però segurament no haurà ni tant sols pitjat l’enllaç de la notícia i molt menys encara el dels comentaris.
b) ningú celebrarà ni mantindrà les nostres tradicions que no siguem nosaltres mateixos. Per tant, jo, que no és que em senti excessivament atret per les manifestacions apoteòsiques de la fe, no vaig a processó, però sí que considero que si ets igualadí, aquell dia, s’ha de ser a igualada a veure la festa i no a la garrotxa, per dir algun lloc. Si no es fa festa, perquè no es treballa? Comenceu per intentar emocionar-vos amb la festa que els vostres avis us han llegat i després potser la podem millorar (?) des de dins...
c) malgrat que la festa sembli (i potser encara sigui) un punt encarcarada noto cada any més un gran esforç dels administradors de la mateixa per anar compaginant el que té valor cultural o tradicional amb el que avui dia significa una festa sense estridències: un concert, una ballada de sardanes...no cal que vinguin els Lax´n; ja ho farem per Sant Bartomeu això.Tampoc hi ha el pressupost...celebrem aquesta festa i totes les altres que siguin nostres, sisplau. Això al país valencià, per exemple, ho tenen molt clar.
d) no sé perquè l’església desperta tanta urticària: no confonguem les jerarquies amb la realitat. Si així fos, veient en Zapatero com ens enreda o el mateix cantimplaines de’n Carod (que no té un pèl de ruc) hauriem de xiular dia i nit als seus representants locals, els nostres regidors... i no ho fem ni ho hem de fer si no s´ho guanyen.No dic que sigui un cúmul d’encerts, però és que als capellans de poble sempre els toca el rebre!
e) el Sant Crist és quelcom que traspassa allò eclesial: com la festa major o els tres tombs o els reis, són festes d’origen religiós, que, donats els valors originaris no és cap disbarat de mantenir-les així... molta gent que critica la religió (sense voler generalitzar) fa de patge per fardar i beure fort. Tothom, però, hi cap.
Jo personalment, estimo igualada en tot el seu ventall de festes... i aquest any, he fet un esforç per estimar un xic més aquesta festa. I si el que diu el bisbe al sermó, no m’agrada, desconnecto i espero un predicador millor o més eloqüent (és fàcil criticar).Però insisteixo: no és un símbol tant religiós com sí que molt més igualadí.
Per acabar, vull notar que molta gent que recordo anys enrera com activista anti-sistema (i no de casa bona) ara es deixen caure de tant en tant a ofici: han tingut amb els anys el mateix punt de vista que ara exposo).
Perdoneu l’atreviment. Visca Igualada, el Sant Crist, Sant Bartomeu, els Reis, Sant Antoni, els barris (St Agustí, Xauxa, St Crist, Sta Caterina, Font Vella...), la Mostra, el Balloon festival i tot el que fem que ens dóna personalitat i distinció.
”D’aquí a uns anys la principal festa religiosa d’Igualada serà el Ramadà”; com us agradaria això als pijo-progre-xupi-guais, oi ?
Tenim el país que ens mereixem o al que ens heu portat?
Qüestionar l’educació d’algú pel simple fet de criticar una tradició trobo que no és gaire encertat Alba. De totes maneres, podries preguntar-te perquè cada vegada hi ha menys gent... Llegir més interessada en aquestes festes ”tan igualadines” i en canvi veus la platja i la muntanya plena de jovent de la nostra ciutat. D’aquí a uns anys la principal festa religiosa d’Igualada serà el Ramadà.
Igualadí de cor:
1.- Natural d’Igualda que canta en una coral o cor.
2.- Natural d’Igualada que tot i poder residir fora del municipi d’Igualada sent una estimació vers la seva ciutat que... Llegir més identifica com un sentiment associat al cor
3.- Idem 2, amb la pecularitat que la seva estimació a la ciutat el porta a gaudir d’una tradició religiosa que només es pot entendre des d’una peculiar perspectiva de la vida
4.- Igualadí a qui li plantifiquen l’etiqueta ”de cor” per algun dels seus actes o càrrecs
5.- Ciutadà transplantat amb un cor provinent d’un indivuo natural d’Igualada
6.- Expressió desafortunada en un context poc respectuòs
7.- Expressió amorosa i tan encarcarada.
8.- Natural d’Igualda que escriu el català sense faltes d’ortografia
9.- Natural de qualsevol ciutat, tret d’Igualada, que sent amb emoció tot allò referent a la ciutat d’Igualada
10.- Individuo que llegeix l’anoia diari punt cat i que s’embranca a escriure almenys un post sobre la conveniència o no d’emprar el qualificatiu igualadí de cor quan es fa referència a un o altre natural de la ciutat del Sant Crist que va suar sang
A veure, lluiset, jo no sóc de les que va a processó ni sóc creient, però crec que hi ha coses que s’han de respectar. Que la gent vulgui sortir a processó no fa mal a ningú, i precisament... Llegir més que tothom pugui fer el que vulgui (escollir anar-hi o no) és l’únic que compta. Si et sembla que després et miraran malament perquè no hi has anat, primer: crec que t’equivoques, segon: tal i com sembla que ets, no t’hauria d’importar el que pensin de tu. Que hi hagi gent amb idees conservadores és un fet i una realitat, però no crec que realment la gent pensi que per no anar a processó del sant crist siguis menys igualadí. Si algú pensa això de mi, la veritat, ja s’ho farà, a mi si que no m’agafaran per aquesta branca, però a l’hora de fer coses per la ciutat, participar de les activitats, comprar a Igualada i no a Barcelona i mil coses d’aquestes, seré de les primeres, i si continuen dient que no sóc igualadina, em relliscarà.
Per tant, no crec que aporti res carregar-se de manera tan insultant una tradició, que jo tampoc comparteixo, però que respecto. A vegades sembla que et falti educació, lluiset.
Sort que algun científic amb cara i ulls ens explica les coses ! De veritat que fa riure llegir alguns comentaris més propis dels integristes cristians que no pas de gent assenyada. Si fos per... Llegir més alguns igualadins començarien una yihad contra tots els que qüestionem les tradicions més carques d’aquesta ciutat. Crec que Igualada, en ple segle XXI, no pot seguir vivint d’esquenes al progrés i tancada en privilegis guanyats no se sap pas on. Aquesta Igualada dels cognoms és història. I caurà pel seu propi pes. Com l’outlet.
bé.. tampoc calia donar noms i cognoms, i menys els dels altres, que per alguna cosa hi ha els nicks, però en fi, no ens morirem pas....
no és qüestió de ciència, sinó de sentit comú. i si... Llegir més la meva explicació no us agrada, segur que amb un cop de google en trobareu unes quantes més.
Totalment d’acord amb en Jordi Bonaventura (comentari 6); però has d’entendre que no tots som bioquímics com tu.
”Igualadí de cor”, jo, igual que el marc, també em sento igualadí de cor, sobretot perquè també escric correctament en català.
marc, que això et faci feliç diu molt de la teva escala de valors...
no recordo quan els sociates igualadins van retirar la imatge, però en tot cas, què coi hi pintava allà un símbol... Llegir més religiós??
joan, baixa del núvol sisuplau. com pot anar bé un país on la plebe es creu aquestes collonades?? està més que clar que ”la sang” del sant crist era una contaminació per un microorganisme que li dóna la aquesta tonalitat vermella. s’han documentat casos similars a un munt de llocs. probablement els 33 testimonis del 1590 no devien tenir un miscroscopi a mà, o els hi feia mandra cultivar una mostra de ”sang”, o el més, probable és que ja els convenia donar aquesta explicació.. perquè clar, sense això, com podríem saber ara qui és igualadí de cor i qui no?
Lluiset el teu comentari fa que avui sigui un dia molt feliç per mi.
No ho sabia, perà ara ja tinc clar que formo part d’una d’aquestes 50 famílies tan importants (ja que molts anys he format... Llegir més part important de la processó), mentre que tu ets un simple treballador (o no).
He vist les fotos de la premsa sobre el Sant Crist. Segur que els assistents eren Igualadins de cor, com diu el Marc. Jo no hi era. No soc gens religios. Em considero tolerant i crec que la gent... Llegir més religiosa ha de expresar-se com vulgui, siguin calolics o el qeu siguin. Jo no hi crec. Sobint sento els discursos i opinions del Papa, no les comparteixo però obviament em quedo indiferent. Per mi que digui els que vulgui el papa o Mahoma o qui sigui, i que la gent faci el que vulgui.
Pero de cap manera puc concebre que algu com el marc es dediqui a dir qui es Igualadi de cor i qui no. Els conservadors, o els relogiosos o com en volgueu dir no teniu el patrimoni de l’Igualadinisme.
Tinc una amiga, igualadina ”de tota la vida”, nascuda aqui, que es Musulmana. Ella tampoc va a veure el santcris. Potser, com a mi, li es igual.
Es que ella no es igualadina de cor? Es que jo no soc Igualadi de cor.
Crec que la gent amb siscursos excloents, realment son els que NO SON igualadins de cor, per mol que s’hi autoproclamin.
M’agrada la meva ciutat, pero manifestacions tant excloents com aquesta fan que m’hi senti incomode.
Respecto molt a la gert religiosa, no estic a fabor de que la gent es dediquès a cremar esglessies (malgrat s’enten pel context, no oblidem el context). Pero cap religios, em dirà a mi si soc o no Igualadí de cor pel fet de ser seguidor del sant crist. A mi, es que aquestes coses de l’esglesia simplement em deixen indiferent.
Algun problema amb aixó?
Aquest ”igualadinisme diví” al que fa referència en Marc és precisament una de les xacres que tenim en aquesta ciutat. No pot ser que les 50 famílies que encapçalen la processó del Sant... Llegir més Crist siguin els poders fàctics de sempre. Fa autèntica por viure en una ciutat tan recalcitrantment tancada. De veritat que veient espectacles com el Sant Crist començo a pensar que la nostra societat segueix sense avançar. Jo no vull aquesta Igualada encarcarada.
El fet de la suor de sang de la imatge del Sant Crist d’Igualada no és llegenda. És un fet. La declaració de testimonis recollida en el document notarial “Attestor et fidem facio”... Llegir més “Instrument Públic format a Igualada l’any 1590 per esclarir el fet extraordinari de la suor de sang i aigua apareguda en la Imatge del Sant Crist d’Igualada”, ho demostra. Les declaracions dels testimonies van ser recollides pel notari de la Vila, Joan Valls, l’any 1590, i hi intervenen més de 33 persones.
Ho podem trobar en les històries escrites sobre el Sant Crist d’Igualada l’any 1736 pel doctor Joan Padró i Serrals; l’any 1853 pel doctor Jaume Gomis i Galtés; l’any 1916 pel Francesc M. Colomer, prevere; l’any 1965 pel monjo igualadí Romuald M. Díaz i Carbonell i reeditada l’any 1965.
El juliol de 1936 la imatge fou cremada (pels del POUM).
Perduda l’esperança de recuperar-la es decidí fer-ne una reproducció. Fou beneïda l’any 1944. La devoció continua viva encara... Llegir més que alguns no els hi faci massa gràcia: recordeu quan els socialistes igualadins van retirar la imatge del saló de plens ? I aquests s’estimen la ciutat ?
Avui, gran dia pels igualadins de cor.
Daniel
16 d'abril 2009.20:00h
Josep: em trec el barret. Completament d’acord.(lo d’agenollar-me era una metàfora).
I com molt bé dius, és el que tenim. I com que no em sembla tant horrorós com a d’altres els resulta,... Llegir més proposo que l’esdevenidor sigui millor tot conservant aquests records com a part de nosaltres. Si la religió és o ha sigut un gra al cul per a molts, un parell de dies l’any m’apareix prou sa de recordar-ho, tot i que em sembla que avui només es vulguin recordar les barbaritats d’un sol costat.
Fos un guillat o no, el Crist bíblic mor per un món més just. I a aquesta figura es dóna honor, i no pas a cap altra figura que no sigui la ciutat en si mateixa i el seu retrobament amb els temps pretèrits.
Gràcies també a tu, per la teva aportació, tant clara i tant serena.