Tres segles del Gremi dels Paraires surt a la llum

Es transcriuen els llibres d’actes • Document únic a Catalunya

cultura

Dijous, 17 desembre 2009. 03:00. Redacció AnoiaDiari.

D'un cop d'ull

Com s’organitzava el gremi, quines preocupacions tenien els paraires, com anava el negoci, quin era el ritme de vida a Igualada,... Detalls, comptes i documents des del 1612 fins el 1888, tres segles de la història del Gremi de Paraires de la ciutat, un sector que havia arribat a ocupar bona part dels caps de família igualadins. Després d’un any de feina la dra. Montse Duran ha pogut transcriure més de 800 folis de les actes del gremi, una tasca que permetran, un cop editada, donar a conèixer ‘una de les joies que tenim a l’Arxiu’ ha assenyalat la regidora de cultura, que permet aconseguir molta informació de la vida a Igualada entre els segles XVII i XIX.

Maria Enrich i Montse Duran

Portada d'un dels llibres de comptes

Detall del llibre original de comptes del Gremi que es conserva a l'Arxiu

Un any de feina ha permès la transcripció dels diversos llibres d’actes del Gremi de Paraires que es conserva a l’Arxiu Comarcal. La doctora Montse Duran ha fet la transcripció textual de més de 800 folis que s’han conservat des de principis del segle XVI.

Duran, que ha confessat que en alguns moments la feina era complicada per l’estrip d’algunes pàgines o la il•legibilitat d’una tinta tan antiga, s’ha mostrat molt contenta d’haver pogut fer la transcripció d’un document únic a Catalunya. I és que el mateix Pere Pascual, del CECI i Montse Duran, han coincidit a destacar la importància d’aquest document ja que no n’hi ha cap de tant detallat sobre la vida, el dia a dia i el negoci del sector paraire a la resta de Catalunya. Pascual ha afegit que és un document que traspassa el marc local ja que pot tenir ressò a nivell europeu.

276 anys d’història

El document conté actes des del 1612 fins el 1888 amb algunes petites interrupcions d’1 o 2 anys, o com a molt una de 5 anys. Duran ha explicat que malgrat són documents molt formals, permet veure com era la vida i el ritme que hi havia a Igualada, on un 40% dels caps de casa estaven exercint activitats dins d’aquest sector dels paraires. Permet veure quines eren les preocupacions del gremi, com s’evitaven els fraus, quines ajudes pensaven proporcionar a les famílies que es quedaven sense algun membre perquè era cridat a la lleva per la guerra del 1640... situacions i comportaments que reflecteixen com era la Igualada de l’època.

Duran ha destacat també coma important veure l’evolució del negoci, amb pèrdues i guanys, dèficits i superàvits, i aa què destinaves bona part de les despeses, com era el manteniment de la confraria del gremi, amb els actes i guarniments per l’altar i la festivitat del sant patró o el manteniment de les instal•lacions del gremi, com per exemple els estricadors, imprescindibles per poder fer l’acabat dels draps.

Ara se n’ha fet la transcripció però s’ha de revisar i deixar apunt per la seva edició, previstes pel 2010.