Unicoop Cultural dóna el seu fons documental a la ciutat

Va obrir l'acte Marta Vives, directora de l'Arxiu Comarcal, que després d'un llarg treball de classificació dels documents conservats a l'entitat durant més de 170 anys, i gràcies a aquest gest de l'Unicoop Cultural de donar aquest fons a la ciutat, en tindran custòdia per tal que siguin convenientment conservats i disponibles a la consulta d'investigadors i de la ciutadania en general. Marta Vives explicà que el fons és d'uns 10 meres lineals, amb un miler de documents, entre manuscrits, impresos i imatges, que van des del 1846 (principalment relacionats amb escriptures de propietats) i fins al 1989.

Seguidament, l'escriptor igualadí Antoni Dalmau -que personalment ha tingut diversos vincles amb la cooperativa, tant com a membre de diverses entitats culturals com en la seva etapa com a President de la Diputació de Barcelona-, va oferir una interessant i amena conferència sobre la història del cooperativisme a la capital de l'Anoia. Dalmau va fer un repàs, amb apunts històrics, anècdotes i curiositats, des dels orígens a principis del segle XX i fins als nostres dies, quan Igualada compta actualment amb unes 25 cooperatives registrades. En el cas concret d'Unicoop Cultural, Dalmau va recordar, entre molts altres punts, la figura del Sr. Salvador Riba i Gumà; els diferents noms que va tenir la cooperativa al llarg de la seva història: La Económica i La Igualadina (1904), Unió de Cooperadors (1936), Societat Cooperativa de Consumidors La Victoria (1939, després de la "victòria" dels franquistes) i Unió Cooperativa Unicoop (1976, amb la represa de la democràcia); el paper que ha tingut la cooperativa com a aixopluc per a moltes entitats, o algunes curiositats com el sobrenom amb el qual era coneguda popularment, "la comprativa".

Dalmau va posar "èmfasi en la importància que té que les entitats, les associacions, les empreses i les persones que porten darrere seu un bagatge històric important es recordin de transferir els seus documents i les seves imatges al nostre Arxiu. No tothom hi pensa, en això, i contínuament hem de lamentar la pèrdua o la destrucció de documents que haurien pogut ajudar moltíssim a la tasca sempre inacabable i fonamental de reconstruir el nostre passat. Com a societat, ens falta encara aquesta consciència cívica de la importància de guardar els papers antics, de no fer-los desaparèixer (...) Més enllà de la nostra memòria i dels testimonis orals ―certament també necessaris―, la documentació escrita ens dóna la base factual que ens permetrà atestar la nostra història col·lectiva. Que la gent d'Unicoop Cultural i del Teatre de l'Aurora ho hagi entès així no sols és una excel·lent notícia, sinó que és un exemple per als altres, com va ser-ho fa pocs dies el lliurament a l'Arxiu, en aquest mateix saló de sessions, del fons documental i artístic del dibuixant i pintor Miquel Llacuna. Així hauria de ser sempre".

Finalment, Dalmau va animar a estudiants i investigadors a fer ús d'aquest material. "Ara tenim a l'Arxiu un material escrit i gràfic molt important, un autèntic tresor per a la història dels últims cent cinquanta anys a Igualada. Però l'estudi del cooperativisme igualadí, complet i a fons, està per fer i el meu parlament d'avui no és sinó una espècie d'índex apressat de les moltes coses que encara cal investigar. Crec que una bona manera de mostrar el nostre agraïment al gest d'Unicoop Cultural i del Teatre de l'Aurora seria que, ben aviat, alguns estudiosos es proposessin entrar a fons en les entranyes d'aquesta rica documentació que ara tenim més accessible que mai. El resultat incrementaria el nostre coneixement del passat i reforçaria, sens dubte, la nostra identitat col·lectiva com a igualadins", manifestà Dalmau.

Al seu torn, Lluís Segura, president de l'Unicoop Cultural, va oferir unes emotives paraules, amanides amb un polsim d'humor, per complementar el discurs de Dalmau amb un repàs de la darrera etapa de la cooperativa, iniciada fa prop de 40 anys, quan "una colla de joves desarrapats que ens dedicàvem en hores de lleure a intentar reconquerir el carrer per retornar-lo a la ciutadania i que ho fèiem a través del teatre de guerrilla" es va dirigir al Sr. Salvador Riba, president de la Unió Cooperativa Unicoop, qui els va obrir les portes de l'entitat, una entitat de la qual, al cap de poc temps i a petició del Sr. Riba, agafarien les regnes. Segura va recordar les grans dificultats que va passar l'entitat en els seus inicis i la història d'aquests darrers anys, marcada per la inauguració del nou Teatre de l'Aurora, ara fa vint anys. El president d'Unicoop Cultural va assenyalar que "avui, aquell motor que havíem somiat és una realitat i... (permeteu-me que pequi de poc humil) ara es l'enveja de tota la professió, les companyies es moren per venir a l'Aurora, els professionals de la gestió cultural diuen que som un referent perquè la nostra professionalitat és altíssima, tenim un equip de professionals increïble, uns voluntaris que són una joia d'atenció al públic i de col·laboració a la casa, un consell rector entregat totalment a la causa, uns patrocinadors generosíssims i un públic fidel fantàstic al qual mai, mai, no podrem atendre'l tal com voldríem de debò".

Segura va agrair la implicació, en aquest projecte col·lectiu i participatiu que és Unicoop Cultural, dels seus predecessors Joan Valentí, ànima "mater" d'aquest projecte, Toni Vilella i Ernestina Morera; col·laboradors, voluntaris, l'equip professional del teatre, patrocinadors, "Amics", institucions, etc., i, molt especialment, al públic, tot remarcant que "som un espai obert a totes les entitats igualadines i persones que es vulguin acostar. Es trobaran les portes obertes de bat a bat, mai mirarem credos, ni races, ni opcions polítiques, som un espai lliure i independent".

Abans de l'acte protocol·lari de la signatura de la donació del fons, l'alcalde d'Igualada Marc Castells va destacar el paper d'Unicoop Cultural com a "potent motor cultural i exemple de gestió privada, que sovint la gent de casa no valorem prou". Castells va agrair "aquest gest generós, que sentimentalment pot ser dolorós per a l'entitat, però que ajudarà a ampliar l'Arxiu de la ciutat, sentint-nos orgullosos de custodiar-lo i ser-ne marmessors".