“La vida de Paquita Madriguera és molt interessant per l’època en què vivia”

El 6 de febrer la mestra, especialista de música i educació artística i, també, escriptora, Olga Valls García, va publicar el llibre “De passions i desencís. Simfonia coral d’un desconcert per a veu i piano”, una novel·la de ficció que descobreix la figura de Paquita Madriguera, pianista igualadina que es va convertir en una de les concertistes més talentoses de la seva generació i que va dur la seva música per escenaris d’arreu d’Europeu i Amèrica.

Valls, en el llibre, reconstrueix, a partir de veus de diversos protagonistes, la faceta més humana de l’artista arran de diaris personals, reculls de premsa i testimonis íntims. “Està plantejada com si fos una obra musical, la trama es va desvetllant a poc a poc”, destaca l’autora.

La novel·la, editada per Stonberg, ja és a les llibreries i el dimarts 21 d’abril, la setmana de Sant Jordi, es presentarà a la Biblioteca Central d’Igualada, amb la presència de l’autora.

Parlem amb l’escriptora, Olga Valls García.

Què hi podem trobar al llibre?

És un relat ficcionat basat en la vida de Paquita Madriguera. Explora la seva vida, evidentment el vessant professional és important, però jo m’he volgut centrar molt més en el vessant humà, el més personal. Ella era una dona que era mare, i el fet de compatibilitzar la seva vida personal amb la professió, quan era concertista, és molt interessant. De fet, la vida de Paquita Madriguera és molt interessant per l’època en què vivia. En aquell context ella no tenia una vida normal, vivia en una bombolla, en la bombolla d’una persona concertista.

A partir d’aquí és una novel·la coral, hi ha moltes veus que parlen. Ella va tenir quatre filles, que al llibre parlen cadascuna en un moment històric diferent. A més, també hi ha hemeroteca, sobretot centrada en el context polític que va determinar la seva vida –ella va prendre la decisió d’abandonar Espanya del 36 al 39, perquè no compartia el que estava passant– i amb aquesta hemeroteca podem veure les decisions que va prenent, amb la qual cosa també coneixem la seva ideologia política.

Per què decideixes dedicar un llibre a la vida de Paquita Madriguera?

Jo soc mestra de música, així que, d’entrada, tot el que està relacionat amb la música m’interessa. A més, si és un tema que penso que pot atraure els meus alumnes encara m’hi poso més. També penso que és important que sigui una figura local, avui en dia els nens tenen molt mitificat el fet de ser famós i sempre em pregunten si algú de qui els parlo ho és i jo els contesto “què és ser famós?”. Va ser aquest fet, volia parlar d’una dona que Igualada té, més o menys, reconeguda. L’altra cosa és si la gent coneix la Paquita Madriguera i jo crec que no, que fora de l’àmbit estrictament musical la gent no sap qui és, ni li sona.

Un dia anava a treballar i a Catalunya Ràdio van parlar d’ella, que jo ja n’havia sentit a parlar, però de la manera com ho van plantejar em va interessar. I m’hi vaig posar amb la intenció d’explorar la vida d’aquesta dona per contribuir a donar-la a conèixer i m’he trobat moltes sorpreses, que perquè la gent també se sorprengui cal llegir la novel·la i, a partir d’aquí, decideixi si l’estima o l’odia.

Comentaves que el relat és ficcionat, per tant, entenc que a partir d’un llarg procés de documentació t’has hagut de posar a la seva pell i explicar una història tal com la viuria ella?

Totalment, tal com ho dius. M’he documentat moltíssim i, a partir d’aquesta documentació, que inclou el contacte amb descendents vius d’ella, he procurat ser el màxim de fidel possible a la seva vida, però sense escriure una biografia enciclopèdica. M’he inventat tots els diàlegs, he procurat posar-me a la pell, no només d’ella, de tots els personatges que hi surten, que en són uns quants, i que cadascun tingui el seu registre, que es noti que cada persona té uns sentiments, unes vivències i ens explica les coses d’una determinada manera en el moment que ho viu.

El títol, “De passions i desencís”, què amaga?

A mi em sembla que és un tema que defineix molt bé què és la vida en general. La vida de totes les persones és això, un cúmul de passions i de desencís. En general, tenim expectatives sempre positives, però després anem veient que la vida s’hi assembla molt poc. Penso que un artista és una personal passional, que viu de la seva passió, i en aquesta novel·la n’hi ha més d’un, d’artistes. I hi ha les passions artístiques i les passions vitals, i, llavors, hi ha els desencisos, els que senten els personatges i els que sent el lector, també.

Tens prevista fer alguna presentació?

En principi la novel·la estava prevista per sortir a l’abril, però, finalment, ha pogut ser abans. Així que hi ha programada una presentació a la Biblioteca Central d’Igualada el 21 d’abril, la setmana de Sant Jordi. I li he demanat al Gal Gomila, perquè és amic, escriptor i músic, que sigui ell qui condueixi aquesta presentació. La idea és que tingui relació amb allò que trobareu a la novel·la, on es parla d’una persona que és músic i la presentació intentarem que també tingui aquesta part artística.