Vora 400 persones assisteixen a un memorable Anoia Folk a la Pobla

El cartell de l'Anoia Folk 2016 era prometedor i va arrossegar a uns quants centenars de persones a pujar a la fortificació medieval que és l'escenari des de fa dues dècades del certamen. Tot va començar a 2/4 de 9 del vespre, quan es va inaugurar l'exposició de quadres de gran format de Xavier Saló '17 colors', una exposició de pintura que en paraules de l'artista i escenògraf del Teatre Nacional de Catalunya: "Sempre busco la manera més fàcil de fer les coses. Em va atreure la proposta de fer una exposició a la sala del Castell de la Pobla. Volia fer quadres grans pensats expressament per aquest espai tant potent. Em van donar unes teles que em servirien per pintar i vaig preparar litres de pintura amb pigments intensos. Tenia poc temps i havia de pintar ràpid... El resultat són uns quadres per deixar-se emportar pel simple plaer de mirar, sense reflexionar." Una magnífica exposició que es pot visitar a la sala del castell fins al dia 21 d'agost.

Després de la inauguració, el primer dels concerts estava dedicat a tots els públics. La Mireia Zamora i el Toni Xuclà van captivar els nens i el públic familiar que els va acompanyar. Amb una guitarra plena de cançons, ganes de cantar i una maleta màgica plena de poesia: de Lola Casas, les bombolles de Joana Raspall, els ingredients alimentaris de Miquel Martí i Pol, els insectes de Pere Quart, el mapa del camí de Francesc Pujols i fins i tot el gat i el gos de Marc Granell que viuen a dins la maleta màgica.

Joan Rovira va ser descobert per un públic entregat que va interactuar amb el cantautor de Camarles (Baix Ebre), l'artista revelació dels premis Enderrock 2016 per votació popular. Després de la seva època de músic de carrer, Joan Rovira va sorprendre amb les cançons del disc debut Peix Sense Espina (Satélite K) i amb un gran directe. Amb més de 18.000 seguidors a facebook és autor també de cançons com Germans de llengua o Lo meu riu. Com ell mateix diu: "Va ser al carrer on vaig aprendre a interactuar amb la gent i a crear un show dinàmic i diferent cada cop".

La cloenda del festival va anar a càrrec de l'incombustible Miquel del Roig, trobador contemporani, que com sempre, amb una primera part punyent del concert va càrregar contra totes les injustícies del nostre món i els casos de corrupció del Partit Popular; la monarquia, els bancs i un llarg etcètera de referències que convidaven a la reflexió, per extendres sense parar durant dues hores, entrellaçant una cançó rere l'altre amb cançons populars que tothom coneix, canta i que han esdevingut himnes.