//Plugins sense CDN ?>
El Teatre Municipal l'Ateneu d'Igualada acull una història sobre la incertesa que viuen els nens i nenes refugiats de guerra, després d'abandonar casa seva, sense saber quin serà el seu destí.
Diumenge 5 de novembre a ¼ d'1 del migdia, La Xarxa ha programat La casa més petita de la companyia Campi Qui Pugui, interpretada per Cristina Garcia i Aitana Giralt. És una adaptació al català de l'obra de Maialen Díaz per a Yarleku Teatro, dirigida per Rosa Díaz de La Rous i amb música d'Asier Fernández i Eneko Anaut.
Amb una maleta, un petit pomer i el desig de tornar aviat, la Bettina deixa enrere casa seva per descansar del soroll de les bombes i de la por que li provoca la guerra. En arribar a la seva "nova casa", s'adona que res és com s'imaginava.
La Norma, una nena més gran en la mateixa situació, serà qui l'acompanyi en aquesta història, construint entre les dues una a
mistat que els permetrà fer front a les dificultats a les quals sobreviuen.
La casa més petita fa valdre la relació entre iguals, el descobriment de les seves aptituds i qualitats i el desenvolupament de la seva autoestima. Un aprenentatge des de la convivència.
L'obra parla del desarrelament i de la importància dels vincles interpersonals en situacions de vulnerabilitat. Si una llar és el lloc on un individu habita amb sensació de seguretat i calma, quina és la unitat mínima per a això? Potser una abraçada pot convertir-se en la casa més petita que necessites quan ho has perdut tot.