//Plugins sense CDN ?>
El Teatre Municipal l'Ateneu d'Igualada acull una història sobre la incertesa que viuen els nens i nenes refugiats de guerra, després d'abandonar casa seva, sense saber quin serà el seu destí.
Diumenge 5 de novembre a ¼ d'1 del migdia, La Xarxa ha programat La casa més petita de la companyia Campi Qui Pugui, interpretada per Cristina Garcia i Aitana Giralt. És una adaptació al català de l'obra de Maialen Díaz per a Yarleku Teatro, dirigida per Rosa Díaz de La Rous i amb música d'Asier Fernández i Eneko Anaut.
Amb una maleta, un petit pomer i el desig de tornar aviat, la Bettina deixa enrere casa seva per descansar del soroll de les bombes i de la por que li provoca la guerra. En arribar a la seva "nova casa", s'adona que res és com s'imaginava.
La Norma, una nena més gran en la mateixa situació, serà qui l'acompanyi en aquesta història, construint entre les dues una amistat que els permetrà fer front a les dificultats a les quals sobreviuen.
La casa més petita fa valdre la relació entre iguals, el descobriment de les seves aptituds i qualitats i el desenvolupament de la seva autoestima. Un aprenentatge des de la convivència.
L'obra parla del desarrelament i de la importància dels vincles interpersonals en situacions de vulnerabilitat. Si una llar és el lloc on un individu habita amb sensació de seguretat i calma, quina és la unitat mínima per a això? Potser una abraçada pot convertir-se en la casa més petita que necessites quan ho has perdut tot.