La Xarxa porta 'Xarop de Cargol' al Teatre Municipal l’Ateneu

Les entrades tenen un preu de 5 € i 4 € per als socis de La Xarxa. I haurà venda anticipada el dissabte dia 10, de 7 a 8 del vespre i el mateix dia de la funció des d’una hora abans.

L’espectacle

La Clara és el personatge principal d’aquesta història. És una heroïna molt petita que, com a nena que és, s’ho passa molt bé quan juga amb la seva mascota (una cabreta) i amb la seva joguina (una pilota). La Clara —tot i ser molt menuda i tenir una aparença fràgil, fins i tot de joguina—, com els adults, dedica bona part del seu temps a la seva feina. La Clara és metgessa, cada matí surt de casa i condueix la seva ambulància fins a l’hospital, on atén els seus pacients.

És una doctora molt especial i amb un cor molt gran. Amb grans dosis d’amor i amb poemes i cançons fàcils de recordar —un recurs molt utilitzat per Mercè Framis en els seus espectacles infantils—, la Clara elabora, cada dia, els remeis màgics amb què guareix moltes de les afliccions que sovint comparteixen els més petits: la tristesa, la manca d’habilitat per vestir-se, la inapetència, el mal de panxa...

L’espectacle vol transmetre la idea que l’amistat i l’amor tenen propietats curatives i que tots, com la Clara, podem ser metges dels nostres familiars, amics i companys.

La Companyia Mercè Framis

Mercè Framis fa molt temps que va descobrir la seva vocació: explicar i escenificar històries fent servir el teatre d’ombres. Les ombres són una tècnica del teatre de titelles que ofereixen, tot i la seva aparent simplicitat, infinitat de possibilitats expressives, tant des d’un punt de vista plàstic com dramàtic: és un tipus de teatre màgic basat en la foscor, capaç de crear atmosferes oníriques i suggerents, i de transportar-nos a móns interiors, subjectius, intangibles i misteriosos.

Mercè Framis utilitza els ingredients més tradicionals d’aquesta manifestació teatral mil·lenària sorgida a Orient i els combina amb els recursos més actuals, amb una actitud constant d’investigar i inventar per trobar nous elements que enriqueixen el seu discurs.

Els elements tècnics, plàstics, estètics i narratius que fa servir Mercè Framis per escenificar les seves històries són nombrosos i diversos, i sempre tenen un objectiu dramàtic.