TORNAR

La Xarxa portarà ‘Ploramiques’ al Teatre Municipal de l’Ateneu

Una reflexió en clau infantil de les actituds davant de la vida

cultura
Dimecres, 24 novembre 2010. 16:45. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
El grup d’Igualada de La Xarxa ha programat l’espectacle 'Ploramiques' que tindrà lloc el proper diumenge dia 28 de novembre, al Teatre Municipal l’Ateneu. En aquesta ocasió la sessió començarà a les 6 de la tarda. Les entrades es poden comprar de manera anticipada el dissabte dia 27 de 7 a 8 del vespre.

L’Estaquirot és una companyia fundada l´any 1973, que es dedica sobretot als espectacles dirigits a públic familiar, en els que es barregen la comicitat i l'expressivitat que ofereix el llenguatge d'actors amb la màgia i l'espontaneïtat del llenguatge dels titelles, establint sempre una relació titella - actor que dóna força i ritme a l'acció, característiques que fan que els espectadors quedin immediatament captivats per les històries que proposa la companyia.

Durant tots aquests anys de treball ininterromput , L'Estaquirot teatre ha estat investigant constantment les tècniques dels titelles , tant en la seva vessant plàstica com expressiva. Tot això es tradueix en més de 6.500 actuacions realitzades amb 39 muntatges diferents, que van des dels espectacles de carrer i saltimbanquis en els seus inicis, passant pel titella de guant —la companyia va crear l' any 1981 el Teatre Ambulant de Titelles, petita carpa amb capacitat per a 130 persones que es va muntar en més de 40 ciutats de l'Estat— fins a consolidar-se amb els espectacles d'actors , titelles i objectes manipulats a la vista amb els quals treballa actualment i que l'han portat a participar en un gran nombre de festivals d'Europa i d'Àsia.

Actualment, al seu taller de Vilanova i la Geltrú , disposa d'una petita sala on s'oferexen sessions adreçades a públic escolar i que poden consistir tant en representacions dels muntatges de la companyia , com en visites guiades en les que es pot veure i entendre el procés de construcció de titelles i escenografies per la creació dels espectacles.

També ha creat una sèrie per televisió amb titelles, 13 capítols amb col·laboració amb TV3 , 'La cuina dels titelles' . El protagonista d’un conte popular ens presenta una recepta a tot un seguit de personatges que viuen en una cuina.

Ploramiques

Núria Benedicto, Olga Jiménez i Albert Albà donen vida als entranyables 'Ploramiques' i 'Aprofits', uns titelles i uns estris magníficament dissenyats per l’Alfred Casas. No cal dir que tots coneixem els Ploramiques, són els nens que ploren, rondinen i fan marranades. Mai estan contents. Sempre volen coses i no en tenen mai prou, estan enfadats i no es cansen mai de plorar.

Però hi ha uns personatges que potser no els coneixeu: els Aprofits. Sempre estan contents i s’aprofiten de tot. Aprofiten les coses que la gent llença, per fer les seves cases, els seus vestits, les joguines i màquines. I també s’aprofiten dels Ploramiques. Han descobert que amb els plors, les marranades i les puntades de peu, poden fer funcionar molts aparells, la torradora de pa, la màquina de crispetes i fins i tot poden fer funcionar una fira.

Els Ploramiques no saben com marxar dels país dels Aprofits, però finalment aprenen que per poder sortir l’únic que han de fer és deixar de marranejar. I així, després de passar per diferents aventures podran tornar contents a casa seva.

L’espectacle és molt visual, partint de transformacions escèniques on els diferents titelles es van manipulant a la vista del públic. Els Ploramiques és una reflexió sobre els nens que sempre estan enfadats i rondinen per aconseguir-ho tot, sobretot les coses materials. Un bon espectacle per a una jornada electoral. Podrem escollir entre ser amics dels Ploramiques o dels Aprofits.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.