Feia anys que els seguidors de ‘Antes del amanecer’ i ‘Antes del atardecer’ desitjaven una tercera part. Com la meva recomanació principal mireu les pel·lícules, intentaré no desvetllar gaire el que passa a les dues primeres, malgrat que no calgui haver-les vist per gaudir d’’Antes del anochecer’.

Explicat ras i curt, és la història d’un jove americà i una jove francesa que es coneixen el 1994 a Viena, passen una nit inoblidable. Anys més tard, el 2004, es tornen a trobar a París i es posen al dia de la seva vida i dels seus sentiments. A ‘Antes del anochecer’ els tornem a veure junts, aquest cop a Grècia, durant unes vacances.

El que destaca més de la trilogia és la versemblança de les situacions i els diàlegs, i les interpretacions d’Ethan Hawke i Julie Delpy; des de la segona, a més, els dos s’han afegit a l’equip de guionistes, aportant encara més d’ells mateixos als seus personatges. Les tres pel·lícules comparteixen temes, com la parella i els seus problemes i lluites, el sexe, la família, el procés del dol, els comiats o les creences, cadascuna des de la perspectiva de l’edat dels personatges i la seva situació vital i personal.

Ara, ‘Antes del anochecer’ m'ha decebut una mica. Trobo que li sobra una mica de farcit en el primer terç, amb, per exemple, un dinar amb diàlegs una mica forçats. I n'esperava que em provoqués sensacions semblants a les dues primeres. El motiu de la decepció pot haver estat que els diàlegs perden una mica de màgia; en passar de parlar de temes generals a fets i retrets específics i personals, costa més que ens responguem nosaltres les preguntes que es fan. Malgrat que són conseqüents i fidels al caràcter que els havia dibuixat les dues primeres, segurament són els protagonistes els que més m'han decebut, amb les seves actituds i amb el que han perdut pel camí.

Però com diu en Jesse a ‘Antes del amanecer’, si els endevins diguessin la veritat del que veuen en lloc d’explicar-nos com de meravellosa pronostiquen que serà la nostra vida, se’ls acabaria el negoci aviat. Potser el millor d’‘Antes del anochecer’ és, doncs, que és honesta: haver escrit aquesta història d’una altra manera li hagués restat versemblança a la pel·lícula i a la trilogia.

Silenci a la sala!

En la projecció de la pel·lícula vaig pensar diverses vegades en aquest vídeo... És un toc d’atenció als espectadors de l’Alamo Drafthouse, una sala texana que els vol recordar que el cinema no és la seva sala d'estar.

Càpsula de cine

A aquest podcast de la càpsula de cine de Ràdio Igualada també hi parlo d'altres drames amb bons diàlegs, com 'Blue Valentine', 'Take this Waltz' i 'Buscant un petó a mitjanit'.

Ara, comença parlant de 'L'imperi contraataca'.