"Què és poesia? I tu m'ho preguntes? Poesia ets tu." D'ençà que això ho digué Gustavo Adolfo Bécquer, Carles Hac Mor diu que molta gent s'ho agafa al peu de la lletra i creu literalment que és poesia.

Hac Mor és un observador majúscul (cal dir-ho) i, juntament amb Ester Xargay i Miquel Àngel Marín, fou un dels instigadors del Festival Bouesia, un festival de poesia (i trobada de poetes) a les terres de l'Ebre que aquest juliol celebra el seu 10è aniversari.

Miquel Àngel (el Boueta Major) és de la zona (de La Cava, Deltebre) i n'és lo director. Toca el clarinet com si fos un bouinstrument, el flautista d'Hamelín toca la flauta travessera per endur-se les rates, però ell travessa l'Ebre tocant sobre una barcassa hipnotitzant Lo Passador (s'anomena així el patró de les barcasses), el paisatge i els animalons de l'entorn (públic inclòs). I la hipnosi de Miquel Àngel no és pas per dur ningú al precipici, ans tot el contrari, sinó amunt a volar sense pes de magnitud, suspès sense pressió, sense càrrega, com una poesia d'heli que s'escapa.

Des de la primera edició l'any 2005 fins a enguany són molts anys. Hi han confluït moltes coses, moltes bouactuacions, boupaelles i bouvolades, entre més vida i art.

I així hi han passat més de 200 poetes i artistes, molts d'ells bouassidus. Tots plegats, encomanats i encomanadors de Bouesia en la mateixa categoria i importància pel sol fet d'haver-hi boupassat.

La Bouesia esdevé, a més a més, un gènere de festival, podria haver-hi un Boufestival Internacional de no sé què, d'acordió, de teatre d'objectes locals o d'artistes jubilats emergents, per exemple.

I és, a més a més, una mena de filosofia on tota poesia és ben rebuda i ben nascuda amb campanes de Llorenç Barber i jotes de Javier Caballero. Perquè la poesia a la Bouesia fa de medicina popular, tant cura els qui pateixen de massa paperot com els qui pateixen de massa poc.

I aquesta boumanera de fer i de deixar fer sense condicions ni pors, fa llibertat i naturalitat, és allí on es pot fallar (fracassar) la millor terra fèrtil, on millor es pot néixer (renéixer i créixer), com les flors silvestres precioses (poesia sense química). Si l'èxit consisteix a vèncer la por al fracàs, la Bouesia ja fa 10 anys que va fent l'animal sense por pel territori català (i cal celebrar-ho).

Què és la Bouesia? I tu m'ho preguntes? Bouesia és la poesia de Bécquer a la panxa del bou.

Felicitats i Bouesia sia! Xeic.