La Catalina Girona i l'Andríi Antonovskyi van aparèixer a la Bouesia (un festival de poesia que es feia a Deltebre). Això devia ser a la primera o segona edició, ja fa més de deu anys. Van aparèixer com si haguessin sortit del barret d'un mag o de sota un mocador de seda dient voilà!

Des d'aleshores han estat presents arreu de la geografia Catalunya Poesia, com a la Porcellada d'Àger, Les Delicadeses de les Borges Blanques, la Poepera de la Pera o l'Horiginal de Barcelona (per dir alguns llocs màgics del país). Tots dos formen part de l'anomenada "Generació (H)original", una colla de gent que va provocar una acció massiva de generar poesia. L'Horiginal va ser (és encara) un lloc on anaves els dimecres com si fos anar el diumenge a missa o a futbol, marcava un ritme devot a un esperit col·lectiu, era el dia de la setmana en què els creients i afeccionats a la poesia (a la barra màgica, lírica amb birra) es trobaven i confluïen en una galàxia-llengua on qui no volava era sospitós de ser un pixaplanetes.

L'Andríi és d'Ucraïna, és un poeta fabulós i un gran recitador. Quan recita captiva per allò que jo en dic "tenir contrast" i que em sedueix tant, per una banda pot semblar un mariner tatuat i rude (d'aquells clàssics que surten a les pel·lícules antigues de guerra), un viking o un paleta, i per l’altre, un atleta que corre sobre un fil de cosir, sensible tirant a violí. Quan diu el seu poema Tiquis-miquis (de la trilogia Apunts Catalans), per exemple, explota com una bossa d'espurnes extraordinària aquesta habilitat (do). I quan recita amb ucraïnès té la força d'un aixecador de peses, d'un míting polític històric i d'un conte de fàbula. És la força gegant amb la força fantàstica, el ciment amb les serpentines.

I la Catalina Girona és una poeta-so supersònica (un arc de Sant Martí amb metxa) que prové de l'Argentina, Estats Units i Catalunya. Quan recita fon les paraules amb sons esbojarrats i poètics, com una artesana parapoètica en perill d’exclamació. És un festival yin-yang abstracte ple de focs artificials, on tira pels aires tot el que explica (raona), fa ballar pels núvols taules i cadires de colors fluorescents amb libèl·lules tocant trompetes de la sort. Sota la seva característica esbojarrada cabellera platejada (plata sardina) hi ha, a més a més, una traductora heroïna meticulosa i perfeccionista per salvar a les nits mots en perill, una traductora-mosqueter que lluita incansablement amb coneixement estricte del llenguatge.

La Catalina explicaria meravellosament bé un conte-poesia amb titelles, l’hi haig de proposar de fer un dia.

Tots dos, l'Andríi i la Catalina, fan una parella ultramàgica, són d'allò més cultes i curiosos, moltes vegades s'apunten coses que senten a les converses en una llibreta i després ho consulten. I no diguem la parella de ball que fan, la poesiaball que practiquen són dos versos a tota màquina.

Un aplaudiment per a l'Andríi i la Catalina!