"Un único misterio personas y objetos." (Robert Bresson)

L'Arian Morera (Igualada, 1965) és una artista genuïna, autèntica, digna de fe; no conté cap element estrany.

Va ser a finals dels anys 70, a Igualada, que l’Arian —qui aleshores tindria uns 12 anys— es va iniciar en l’art de la pintura a l'Estudi d'Art de l'Àlvar Ymbernon. I fa ben poc em deia que allò —referint-se a l'Estudi d'Art i a l'Àlvar— va ser tan i tan important per a ella. I jo em vaig alegrar moltíssim de sentir-ho.

Perquè l'Arian, la seva pintura, va ser alhora important i influent per a mi, a la joventut.

Recordo l'exposició que va fer a la Galeria del Passatge (seria a finals dels 80 o principis dels 90) on hi havia un quadre d'un personatge dempeus a una cadira i jo, durant l’exposició, passava cada dia pel passatge de la Galeria (Passatge Vives) per veure'l; aquell quadre em va seduir intensament (encara ara el recordo amb tot detall). Hi ha coses que et captiven sense saber per quina raó, i aquesta n´és la màgia.

Quan les coses conflueixen d'esperit (d'ànima) agafen una dimensió ancestral que no es pot mesurar ni comparar amb cap altra cosa, amb res del món. No pots saber la proporció del flux de la confluència ni la importància que pot haver tingut en el teu camí, cap a una direcció o cap a una altra (orientació, destí).

Els que explorem l'obra de l'Arian des de fa temps, al llarg dels anys hi anem descobrint nous enigmes tot i que ja sabem que és una obra molt bona, gràfica, plena d'inquietud, de colors, de tensions, de pors, d'eufòries i sobretot, de misteri. Cada vegada hi descobrim, però, noves incògnites, nous secrets.

El misteri és una qualitat (sensació) immensa i el misteri de l'Arian i els seus personatges, a més a més, hipnotitza, captiva, suggereix, poetitza, et fa ser devot de no sé què ni de sé qui que t'ha produït alguna cosa sensacional a dins.

Perquè contemplant les pintures de l'Arian Morera és com si t'haguessis empassat llum i et sortís l'Arc de Sant Martí al ventre (misteriosament).