Sant Joan des de Montserrat i el pont de Joan Ponç a Joan Pons (El Petit de Cal Eril)

Després d'haver vist l'exposició de Joan Brossa a la Galeria Mayoral de Barcelona, en una altra galeria, molt a prop, veig per casualitat un quadre preciós de Joan Ponç. Hi entro i el contemplo una bona estona.

Joan Ponç és un pintor excitant, elèctric; el més fidel al realisme màgic de Dau al Set. Per mi és el pintor més interessant de tot el Dau (juntament amb la poesia visual de Brossa, dos artistes apassionants).

Joan Ponç pinta arlequins, rombes, insectes, pocions, monstres quixotescos, barrets de copa i màgies, com fa la nit de Sant Joan.

Perquè la nit és fosca, a vegades tenebrosa i sinistre. Contrasta la llum dels focs, les flames i els coets, els traços (pinzellades) de colors.

La nit de Sant Joan és també cendres. Les Cendres que canta Joan Pons (amb essa), El Petit de Cal Eril; sereu el que nosaltres som, que sou el que nosaltres érem. La música de Joan Pons desprèn una màgia de llum de bengala, i contrasta amb la màgia de les pintures de l'altre Joan Ponç (amb ce trencada).

El Petit de Cal Eril tocaria la guitarra per camins de cendres de les fogueres i el seguiria una filera de cuques de llum que farien una essa gegant a terra.

Les màgies ponen estranys ponts per Sant Joan. Ponts que uneixen coses ben singulars, com aquesta que han post avui, la pintura de Ponç amb melodia de Pons (perquè al bar del costat de la galeria del quadre de Ponç, s’hi sentia el Pons de Cal Eril).

I per això se m’ha acudit de passar la nit més curta de l'any a Montserrat, contemplant els estels, estirat mirant el cel, rememorant l'obra de Joan Ponç i escoltant El Petit de Cal Eril.

M’ajauria en un lloc silenciós, un lloc de pau, calma, quietud i repòs de la muntanya màgica; pensaria que la Terra es mou al voltant del sol a una velocitat de 107.000 km/h, i que alhora gira sobre ella mateixa a uns 1.600 km/h, i que el nostre sistema solar gira al voltant del centre de la galàxia a una velocitat de 901.000 km/h. Aniria com a passatger de la terra a una velocitat inconcebible per l'univers, la nit Sant Joan.

 

I crec que m'encendria (em convertiria en pont).

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.