Qualsevol persona (espectadora) pot observar una cosa o una situació com si fos art o poesia i, si vol, convertir-ho en això. I, tanmateix, si un artista pot fer art, també en pot desfer?

Doncs crec que sí, perquè si col·loquéssim l'urinari del famós prestidigitador Marcel Duchamp als lavabos del MACBA, del MNAC, del Museu Picasso o del bar La Pansa de la Llacuna (la Llacuna és un poble Patrimoni Visual de la Poesia), ningú no s'adonaria pas que és la icònica obra de Duchamp.

Crítics, curadors, historiadors, artistes, directors, galeristes, escriptors, premiats, alcaldes... farien pipí sobre una de les peces més rellevants de la història de l'art sense adonar-se'n (ni tan sols sospitar-ho). I estic convençut que a Duchamp li agradaria molt la idea de retornar l'urinari al món quotidià després d'haver fet justament tot el contrari, de convertir-lo extraordinàriament en art. I precisament per això, potser ara es plantejaria desposseir-lo d'aquest rang tornant a treure'l de context. Ell mateix deia que l'art té el bonic costum de tirar per terra totes les teories artístiques; i que contra tota opinió no són els pintors, sinó els espectadors, els que fan els quadres.

Fa temps que penso en el valor que tenen els dibuixos dels nens, els dibuixos que fan sense cap pretensió artística; penso a jugar intencionadament amb aquest concepte, treballar, dirigir, seleccionar o provocar un discurs plàstic amb ells i fer-ne una exposició. I no em refereixo pas a exposar dibuixos infantils, sinó a utilitzar el seu talent per incorporar-lo a les obres, anar a la idea que tenim d'art, d'important, de majúscul, d'adult. Que la divinitat artística es retrobi al pati. Il·luminar amb una lot de pila l'inici, enfocar l'esperit més honest, retornar allí on neix la mirada menys contaminada sobre l’art.

Il·luminar la Llacuna de nit, la Festa Major, veure passar la banda i les majorets, sentir la coral i els tractors, veure tothom amb urinaris Duchampians com si fossin globus d'heli lligats d'un fil. Veure a l'aparador de la fleca pans i coques en forma d'urinari, Cal Beumala sortejant un urinari ple d'embotits com si fos una panera de Nadal, Cal Sastre inventant barrets-urinari, Ca l'Americano oferint un menú servit en peces de porcellana d'urinaris, Cal Lampista venent urinaris amb rodes teledirigits. Autos de xoc en forma d'urinari, parades de fira on tires tres pilotes per encertar a dins d'un urinari o pesques urinaris en miniatura que donen voltes flotant a l'aigua com si fossin aneguets. I els gegants bombers acabant la cercavila fent pipí en un urinari gegant davant de Cal Sià, on viu Alícia en el poble de les meravelles.

Tot caduca menys la caducitat.