En el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona està en exposició la BIG BANG DATA, on es fa tot un treball tant històric com econòmic de com les noves tecnologies han permès en un curt període de temps la creació d’un munt de dades i el moviment continu de les mateixes arreu del món.

Un espai ideal per a la reflexió i també per a l’admiració i la sorpresa.

A mi, que sempre m’ha agradat pensar que el món és molt petit, i que és per aquest motiu que sempre que viatges et trobes amb coneguts per més que la distància de casa sigui molta, aquesta exposició encara me l’ha fet veure més petit. Uns quants globus terraqüis tenen dibuixats els recorreguts que fan les dades quan van d’un país a un altre. Aquests dibuixos resultants donen una idea clara sobre els països que estan en relació i quin és el motiu que els relaciona:  els vols aeris, el cablejat submarí, l’enviament de WhatsApp... També veiem el moviment de les ciutats: les compres amb targetes de crèdit, en quin moment del dia comprem, a on anem a divertir-nos, en quin punt de la ciutat es troben els turistes russos....

Si mires els gràfics  amb ulls d’artista hi veus dibuixos. Alguns dignes de ser copiats i tot.

Si mires els gràfics amb ulls tecnològics hi veus economia, diners i negocis.

Si mires els gràfics amb ulls de curiós i profà en la matèria, hi veus la teva intimitat. Són dades del que fem. Són la representació de la nostra vida quotidiana cada cop que fem servir un dispositiu mòbil, un caixer, un avió... Sembla trivial.

En cadascun dels globus terraqüis hi som tots en algun moment. Si ens donessin l’opció d’anar aproximant i aproximant cadascuna d’aquestes boles lluminoses acabaríem veient el nostre nom i les nostres activitats. La Dolors ha agafat un vol a... ha fet una foto de... ha comprat unes sabates de color... ha parlat amb... té una factura de telèfon de... se’n va a dormir a...va a la Big Bang Data amb...

També s’escolta a l’exposició que davant de tota aquesta revolució tecnològica, només tenim dues opcions o generem dades com un usuari passiu i anònim (graciosa expressió), o generem les dades i les utilitzem al nostre servei.

No hi hauria d’haver l’opció de no ser representat sense permís? Si aquesta opció hi fos, ens la podríem permetre i viure en aquesta societat igualment?