Aquesta és una pregunta que fem en moltes ocasions els terapeutes i que és necessària perquè una persona agafi la responsabilitat del seu canvi, de curar les seves ferides emocionals i no quedar-se en la queixa i la culpabilització de l’altre.

Si pensem en una situació en què ,per exemple, algú ens maltracta tenim dos punts de vista que ens porten a sensacions i emocions molt diferents. D’una banda mirem  l’altre i sentim la ràbia i potser la necessitat de venjança pel que aquella persona ens ha fet. Estem centrats cap a fora i veiem  l’altre com un agressor i com una mala persona.

I de l’altra banda ens mirem a nosaltres mateixos, i tot i que en moltes ocasions aquesta mirada ens passa del tot desapercebuda, ens fa  sentir emocions que es refereixen a nosaltres i a la nostra actuació en la situació de maltracte. Això és el que verdaderament ens fa mal, aquestes són les autèntiques ferides emocionals. Emocions i sentiments lligats a pensaments de “no vaig poder fer res, estava indefens”, “sóc tonto, com m’ha pogut passar a mi”,  “sóc dèbil”, “sóc un fracassat”, “no sóc digne de ser estimat”, “Com pot ser que el meu amor no el pugui fer canviar, potser no estimo tant”…

Per saber què ens fereix emocionalment i poder-nos curar, primer podem  mirar cap a fora, però després necessàriament ens hem de fer la pregunta: Què diu això de mi?