Teniu per costum mirar fotografies de fa anys? Heu provat de fer-ho amb les persones amb qui vau compartir aquelles experiències? Recordeu quines són les emocions i els sentiments que van sorgint al veure les imatges? Us heu adonat de com creix cada història amb la vivència pròpia de cadascú? Quin és l’estat d’ànim que us ha quedat després de fer-ho? Sentiu una connexió especial amb vosaltres mateixos i amb els que formen part de les vostres històries?

Mirar fotografies és una de les moltes estratègies que ens poden ajudar a viure amb optimisme.

Els records de la nostra historia, constitueixen recursos a utilitzar quan passem moments difícils, quan ens desanimem i desconfiem de les nostres capacitats, quan ens deprimim, quan tenim por i estem ansiosos, quan hem d’afrontar situacions noves i potser complexes, i quan estem davant la incertesa del desconegut.

Com ho hem de fer? Doncs posant en marxa la memòria des de la vessant positiva dels records. Buscant els records positius i també, i especialment, darrere de records dolorosos o vivencialment negatius, perquè sempre hi ha algun aprenentatge, alguna qualitat o alguna fortalesa que podem observar i utilitzar per enfortir-nos i fer-nos conscients que quin és el nostre valor.

Recordar que un dia vam ser valents ajudant a un accidentat o defensant un company de feina tractat injustament. Recordar que vam ser caritatius parant a buscar un gos ferit o ajudant a portar la bossa de la compra a alguna àvia. Recordar que vam tenir l’atreviment necessari per fer algun esport d’aventura o per reclamar algun dret que ens anava a ser negat. Recordar que ens vam veure reconeguts per la nostra feina o nosaltres vam reconèixer la feina d’altres, malgrat que fossin competència nostre. Recordar que vam saber posar un punt de bon humor per flexibilitzar una situació excessivament tensa. Recordar que vam confiar plenament en un company quan la decisió era complicada. Recordar que per més que vam plorar vam ser capaços de sobreviure una infància difícil. Recordar com podem ser de compassius quan consolem a algú amb qui ens sentim en connexió. Recordar l’esforç immens que vam fer per aprovar un examen decisiu....

Tots els records diuen molt de nosaltres i, tot i que constitueixen una gran col·lecció de recursos als quals accedir en temps difícils, moltes vegades no els hi donem la importància que tenen i la seva potencial utilitat. Pensem en les situacions complicades només com si haguéssim perdut alguna cosa i no com situacions que tenen dues cares, i que per tant, també ens han permès aprendre molt de nosaltres mateixos i dels altres.

Atreveix-te a utilitzar la teva pròpia història per viure amb optimisme i fer-te fort.