No sé si cal cap dia per commemorar que tenim mares o que en som, però ho aprofitaré per parlar del rol de mare, és a dir de les tasques pròpies de ser mare i no tan sols del fet d’haver passat per un part.

És una labor complexa i minuciosa la de fer créixer un esser humà fins que és adult, i saber que hi ha persones més perfectes o més imperfectes que es comprometen a fer-ho el millor possible és d’obligat reconeixement.Reconeixement extensiu a totes les persones que fan aquesta delicada i preciosa feina amb tot l’amor que són capaces.

Podem sentir Gratitud per les mares que van estar pensant quan era més convenient que vinguéssim al món, si podrien estar o no disponibles per cuidar-nos com mereixeríem, si serien prou responsables i madures per poder-se entendre amb nosaltres i donar-nos tot l’amor, la protecció i la seguretat que necessitaríem.

Podem sentir Admiració per les mares que van decidir que sí, que veníem al món, que cuidarien que el nostre desenvolupament físic i emocional fos correcte, que vetllarien per la nostra educació i el nostre divertiment, que intentarien estar amb nosaltres tot el temps possible amb algunes o moltes renúncies professionals i grans premis emocionals.

Ens podem sentir Meravellats per les mares que han practicat incansablement la paciència i la capacitat de mediació entre nosaltres i els nostres amics, els nostres mestres, els nostres crítics i tots aquells que pensàvem que ens feien la vida difícil.

Podem Adorar les mares que sense descans ens animaven per camins que se’ns feien difícils, mostrant la valentia que a nosaltres ens faltava i per les que creaven camins d’esperança i de seguretat quan ens sentíem esporuguits.

Podem sentir Devoció per les mares que van creure en nosaltres quan ens desviàvem desastrosament dels bons costums i normes de conducta, confiant a cegues i sense xarxa de seguretat que trobaríem el que era bo.

Podem Compadir a les mares que van haver de dir adéu per sempre quan no tocava, quan el creixement encara estava per fer i les il·lusions per gaudir.

Podem sentir Complaença per les mares que ens van trobar a faltar quan ens vam fer grans i vam marxar de casa, i tot i així, van promoure la nostra autonomia i la nostra independència.

Que una persona hagi fet aquesta labor per nosaltres és un privilegi i ser capaç de fer-la per un esser humà és un luxe.