Amb freqüència resumim els nostres estats emocionals fins al punt que sembla que només en tinguem un o dos, i ens passi el que ens passi, són els que fem servir per expressar el que sentim: estic enfadat, estic nerviós, estic depre… i com nosaltres ja ens entenem i els altres també, doncs així anem fent.

Fer servir tants pocs matisos emocionals, amb el temps ens produeix una sensació de no ser entesos, que no se’ns comprèn, i recíprocament ens pot passar també amb els altres, que tindrem la impressió que no ens diuen res real o verdader. Progressivament anirem agafant una tendència a relativitzar allò que escoltem, dient o sentint a dir, coses com: “bé, ja està com sempre…” “Uf!!! Sempre està així” “És així, no cal preocupar-se”

Parem atenció. Quan estem “depres” és tristesa, abatiment, melancolia, decepció,…? Quan estem enfadats, estem rabiosos, frustrats, iracunds, impotents,…? Quan estem nerviosos, estem inquiets, accelerats, sobreactivats,…? …

Tots tenim un vocabulari “resum” dels nostres estats emocionals. És aquell que les persones properes coneixen i amb el qual ens defineixen amb freqüència i també amb massa rapidesa. Potser si algú amb freqüència diu que està inquiet potser és perquè avui té por de fallar a algú, i demà està inquiet perquè se sent petit, i passat demà està inquiet perquè sent que sap menys que el seu company, i l’altre potser està inquiet perquè està intuint que tot sortirà malament, i ahir estava inquiet perquè no li agradava el menjar. És a dir que un dia potser tenia por, l’altre inseguretat, l’altre incertesa, l’altre fastig, i així amb un munt de matisos.

Són moltes les paraules que serveixen per ser més acurats a l’hora de definir el nostre estat emocional i val la pena ser-ne conscients i ser-ne precisos, doncs ens entendran millor i nosaltres entendrem millor.