Ara no necessito que m’aconsellis o que em diguis què he de fer. No estic desorientat ni perdut. Només vull que m’escoltis.

Quan m’escoltes, el meu discurs s’ordena. Les paraules agafen una dimensió nova, més rica. Penso en veu alta i poso atenció en detalls que abans no veia. Explicant-ho m’esforço perquè el que dic sigui comprensible. Dedueixo noves coses. Relaciono moltes més dades i trobo idees millorades. En la teva expressió atenta, ja veig qüestionaments o assentiments que m’ajuden a  pensar de nou. Explicant-te el que penso percebo les meves  emocions i veig amb més claredat…

Gràcies per escoltar-me.