És una senzilla expressió que resumeix de forma simbòlica el munt de tasques que sempre han estat atorgades a dones i homes. Elles cuiden els seus des de les feines de casa i ells cuiden dels seus des de les del carrer.

Al marge de qualsevol judici i, des d’una visió general, sense mencionar les excepcions, hem vist que amb el pas dels anys tots han après a fer les tasques de l’altre. Ells ja saben rentar els plats i elles ja saben rentar el cotxe. A uns i a d’altres se’ls ha exigit que demostressin tenir una certa habilitat  per fer les feines de l’altre, amb la promesa que això faria pujar el seu valor afegit.

I què ha  passat amb aquestes provatures? Doncs que  s’ha aconseguit tenir habilitat i molta en tasques que anys enrere no es practicaven. En molts casos  l’aprenentatge i  creure en aquest valor afegit ha portat fins i tot a practicar la duplicitat de tasques.

Però també han passat altres coses, i és que augmentar l’habilitat no ha portat a tenir un interès per compartir i intercanviar tasques. Contràriament al que es podia esperar, l’interès per les tasques de l’altre ha decantat de forma clara la balança en favor dels cotxes.

Tant ells com elles ara prefereixen rentar el cotxe.