L’estat de crisi econòmica del nostre ajuntament no és quelcom que ens hagi de sorprendre. La recaptació ha caigut en picat i és clar que hi ha coses que són importants i coses que no. Les coses importants: els vots; les coses que no: la gent.

Així com l’àrbitre del partit de l’Inter-Barça, que va impartir justícia per uns (ni que fos massa dura) i benevolència pels altres (ni que fos injusta), els ajuntaments miren pels seus interessos que són, és clar, el diner per realitzar el seu programa. I és aquest diner que el poble vol veure revertit ha estat retallat per les entitats. I és clar, uns grups de gent que actuen fent festa i, per tant, passant-s’ho bé, com és que se’ls dóna subvenció? A qui se li acut donar diners per alegrar el personal si els ciutadans el que han de fer és treballar i callar? O no era això...

Així com els àrbitres que han vingut i els que vindran pel Barça, amb xiulades injustes i contràries a l’equip pel simbolisme que duu a la pell, el programa municipal no té interès per l’associacionisme i això també és injust. Les retallades pressupostàries, les sol·licituds d’ús de les utilitats municipals, la utilització de locals municipals o de lloguer pagat són realitats que, mal ens pesi, vénen exigides per la davallada d’ingressos malgrat sí es reverteixen en el manteniment municipal de les zones blaves del passeig, cada dia més buit, o de l’hospital, per desgràcia sempre ple de malalts esperant per ser visitats.

Arbitràriament no s’ha retallat, ans el contrari, s’ha retallat generalment. No s’han retallat, però, les ganes de la gent que està dins les entitats de treballar desinteressadament per una ciutat que ha de veure, en ells, el futur social i cultural. Algú ha comptat mai la quantitat de gent i jovent que està movent coses a dintre la ciutat i ho fa perquè se l’estima? Em sembla que ells no. Retallar les subvencions a les entitats vol dir retallar la cultura del poble, la cultura dels que duen el nom de la ciutat pertot.