No volia pas escriure sobre el món casteller però... és que dóna per tant!

A Igualada la colla que es va crear l’any 95 va agafar el mot que utilitzava la població igualadina quan anava a veure castells: “anar a veure la moixiganga”. I és que, a Igualada, l’origen de les colles inicials, la del Traguetes i del Carinyo, allà a mitjan-finals del segle XIX, era  representar quadres de la passió de Crist a la sortida d’ofici per narrar d’una forma plàstica què era allò que havia explicat el mossèn en llatí allà a dins. Això va evolucionar de la mateixa manera que els Xiquets de Valls, que van venir moltes vegades. Aquests últims, persones rudes, jornalers de camp i veremadors, arribaven a la ciutat proferint les més vergonyoses grolleries a les noies i senyores, entre d’altres atrocitats. Això va fer que el mot “casteller” passés a ser un sinònim de “persona grollera i baixa estofa” i el fet de fer castells es passés a denominar “fer la moixiganga”. Per aquesta raó els Moixiganguers fan la moixiganga a Igualada.

Ara bé. I això...

Doncs que en aquests dos últims anys han aparegut colles castelleres arreu. I no només això, sinó que algunes colles ja existents han cercat i trobat noms “malsonants” per tal de ser anomenats. Així, els Castellers de Sants ja fa anys van passar a ser els “borinots”, els de Sant Cugat els “gausacs”... noms sense malícia, així com els Capgrossos de Mataró, els Xics de Granollers o, fins i tot, els Xerrics d’Olot. Ara bé, que a Pallejà es faci una colla i el primer que es busqui és el seu malnom (en aquest cas, els Cabrits), fa que un reguitzell d’insults passi a ubicar-se en el punt de mira del nom de les colles castelleres. I això, perdó, però no cal. Espero que la colla en qüestió, i aquelles que en un futur es vulguin fer, no s’autodenominin d’una forma que pugui menystenir els seus membres.