És molt fotut això de la crisi. Tots els treballadors i treballadores han començat un repertori d’oracions, resos i precs per preservar la seva feina que, avui en dia, perilla més que l’Ós bru al Pirineu. Alguns empresaris s’han fregat les mans en una espècie de croada per buidar la seva empresa d’aquells qui, amb els anys, ja cobraven bé. Alguns altres han fet “reestructuració de plantilla” deixant a l’atur a molts joves que, és clar, s’han trobat apuntats a les llistes de l’OTG esperant l’arribada del bon temps.

Els que, per sort, treballem intentem trampejar, com tots, una situació incòmode omplint el temps en quelcom barat, quelcom menys preocupant per distreure, així, la butxaca. La gent, igual que les entitats culturals, les esportives, les juvenils... han hagut de fer ajustos al pressupost i posar un ciri a la Moreneta perquè ens guardi de mals averanys.

És un mal any per qualsevol cosa que ens costi calés però sí és un bon any, pel Barça que, com a mínim, ens distreu amb partits macos de veure, amb un bon joc ara, això sí, retransmès per televisions llunyanes que sí paguen una bona picossada una entitat que, diuen, és més que un club.

Tindrem les butxaques buides, tranquils, i serà tota la vida, i asseguts al sofà abatuts per no haver trobat feina, el futbol ens donarà en què tenir una distracció amena i somriure, almenys, per un gol.