Sóc un malalt i l’altre dia vaig anar a veure el Torrente 4 al Bages Centre. Déu meu! Vaig trobar-me el Lluís abans d’entrar i em va dir que ja l’havia vist i que, evidentment, era un 'bòdriu'. I és clar, perquè hi anem si no per confirmar la teoria de les fastigositats que fa i diu el Torrente!

En entrar vam ser previsors i no vam agafar crispetes ni coca-cola. Amb aquelles marranades que, realment alguna feia molt fàstic, valia més tenir la panxa buida. Ara bé, aquesta pel·lícula conté menys espanyolisme franquista i menys 'atleticomadridisme', per sort, però igualment conté imatges que et remenen l’estómac.

Una pel·lícula que bat rècords com aquesta és, senzillament, perquè fa riure el ridícul espanyolista, el ridícul d’un 'polisia' amb llànties a la camisa, amb una panxa espectacular i amb una educació pèssima. Un paio que no voldríem conèixer a la realitat o, almenys, conèixer-lo de lluny. I el que ens fa més gràcia és que sigui espanyol, d’aquests orgullosos de ser-ho i ens fa riure el fet que es mostri així, pervertit, groller, brut i maldestre. Riem perquè creiem que els catalans no som així perquè, al cap i a la fi, no som ni ens sentim espanyols i també ens fa gràcia el fet de trobar-nos un Mosso amb aquella manera de fer i aquella pinta.

Crec que aquesta sí que és una pel·lícula digne del 'cine patrio' per presentar als premis Òscar de Hollywood. Podrien fer-hi una presentació amb el Manolo Escobar i el Fary, amb la Belén Esteban i el Matamoros fotent-se crits i insultant-se. Tothom vestit de flamenca, com la Martirio, clavant 'olés' a cada frase amb un 'spanglish' penós; i uns quants del CESID (si és que encara existeix) que no caldria arreglar gaire perquè una mica Torrente ja ho deuen ser.

Aquestes idees també són vàlides per a les inauguracions de “pantans” que últimament, a la majoria de ciutats, s’estan succeint com una plaga. Ja ho podríeu haver fet durant aquests 4 anys, no?