Volia anar a l’IKEA i vaig triar el nou complex de Sabadell per veure la nova instal·lació i com una empresa forana havia invertit en el nostre territori. L’excusa, a més, era clara: dinar les famoses mandonguilles sueques! De fet, “me l’imatxinava més grang” i aquesta megaempresa originalment de mobiliari, ara també disposa d’un ampli assortit de complements i, fins i tot, electrodomèstics.

Mentre buscava alguna sueca a qui preguntar-li on eren certs productes, la megafonia em regalava flamenc modern i l’ascensor em parlava tot i que en un altre idioma (i no era cap llengua escandinava). Però va ser un instant, una benvinguda estranya però benvinguda al cap i a la fi que es va arreglar igual com s’havia espatllat, ràpid, de sobte i sense avís. Les mandonguilles del dinar i un pastís de llimona van salvar qualsevol demanda que pogués tenir. Només quedava fer-me el suec quan toqués pagar.

La primera volta amb aquella llista i el llapis escurçat em va deixar una mostra de tot allò que podia muntar o crear amb fustes i peces empaquetades a pressió. I mira això! I mira allò! Fins que finalment trobes un moble que s’escau al racó a on el volies posar.

Amb l’armariet aquell que ens vam comprar la cara de suec la vaig fer quan vaig veure les instruccions. Volia trucar a la Universitat de Barcelona per si feien algun mòdul d’interpretació de plànols ikèics, també vaig cercar per internet si algun institut oferia també aquesta variant. Però no. T’espaviles i aconsegueixes, finalment, muntar el moble tot buscant a on collons va aquell cargol que t’ha sobrat. Un cop amagat a sota l’estora recordes, orgullós, la gesta, i el paladar et retorna el gust d’aquell dinar i d’un somiat sopar en l’oferta mcdonald, de pans amb companys i d’altres establiments internacionals de menjar ràpid que envolten el lloc.

Bona nit cargol sobrer! Godnatt köttbulle!

Bona nit cargol sobrer! Godnatt köttbulle!