Anar al mercat de La Masuca d’Igualada trobo que és una feina d’allò més entretinguda i no pas per les turbulències en les cues de llargues esperes és, senzillament, un temps entretingut entre compra i compra. Allà hi trobes amics i coneguts que feia temps que no veies, que només et creues per la Festa Major; allà hi téns gent que troba, en un mercat gairebé de poble, botiguers generosos, dependents atents, amables i, sobretot, amics.

La gestió del mercat municipal recau en l’Ajuntament d’Igualada que, això sí, ha deixat l’empremta de la seva gestió (o ha permès) col•locant televisions planes amb la sempre “Televisión Española” als passadissos refregant, constantment a tota la ciutadania, la seva profunda arrel espanyolista. Cal creure, és clar, que deu ser un altre dels pactes de legislatura amb el PP que, a més d’imposar la bandera espanyola al terrat de l’Ajuntament, ha aconseguit projectar per a tot el públic del mercat la televisió “oriunda”, la de “la nuestra”, la de “todos les españoles” successora d’aquell patètic i xenòfob NO-DO.

M’he trobat, després d’anys sense anar-hi, ho reconec, un mercat canviat per a millor en molts aspectes, en els, sobretot, humans. Però, a desgrat meu, m’he trobat també un mercat intentat canviar de perfil, de manera de pensar, de manera de ser, amb l’imposició d’una cultura forana que intenta, a base de “garrotades” mediàtiques, fer-se un lloc per capgirar-ho tot donant l’esquena a la televisió pública catalana que emet notícies les 24 hores del dia, el 3/24, molt més propera i més al dia del què passa al nostre territori.

El mercat de La Masuca és, com deia al principi, una font d’ingressos i de projecció de l’igualadinisme més autèntic, més arrelat. Permetent la promoció i projecció d’aquestes televisions llunyanes i poc “informades” del nostre present els donem la raó amb el què fan. No crec que haguem de consentir aquesta política de república bananera ni crec que els puguem deixar passar bou per bèstia grossa.