A Girona han enxampat a dos lladres que simulaven ser discapacitats i amagaven els objectes robats a la cadira de rodes. Tret del fet lamentable que dos lladres aparentin ser allò que, per desgràcia, molta gent és, fa pensar en que la baixesa humana és massa sovint ridícula.

La notícia és, si més no, d’un interès podríem dir-ne que humorístic ja que amagar objectes en una cadira de rodes és quelcom complicat. Perquè, a on? A sota el seient? Enrotllant com un canut qualsevol cosa i intentar posar-la a dins dels tubs que formen l’estructura? Al respatller? Amb els braços de la jaqueta robada sobresortint del darrere com si anessis assegut a la falda d’algú altre?

La broma és fàcil i la mofa encara més però és que... ja els val! Podrien fer cadires de rodes amb compartiments, com un armariet amb rodes, amb calaixos i penjadors. Ja posats a fer, es podria instal·lar un remolc al darrere per anar omplint-lo amb els objectes més grossos, tipus tràiler. A aquest ritme, tots aquells que anem en cadira, ens veuríem revisats, perseguits i vigilats. Arribarem a les botigues i ens diran: 'Perdoni, es podria aixecar que li he d’escorcollar la cadira?' o 'Que li faria res, que li hem de desmuntar el respatller?'

Encara sort que no podem sortir corrent!