La delegada del govern ha condicionat el fet d’estudiar posar delegacions territorials a Igualada sempre que la ciutat, i entenc que la seva conca, decideixin pertànyer a la regió central.

Ha quedat sobradament provat que la conca d’Òdena té més vincle cultural i històric amb el Penedès que amb el Bages. Igualada s’ha passat desenis havent de passar per una carretera llarga, plena de corbes i perillosa per tal d’arribar a Manresa, tot i que també per anar a Vilafranca, que significava una obligada parada a la Font del Bosc per posar-ho tot a lloc. El resultat va ser que, durant llargues dècades, la ciutat va tirar més a Barcelona que a altres llocs.

Al meu entrendre, la nova carretera de Vilafranca va virar algunes mentalitats cap a la nostra capital regional tradicional, malgrat que aquesta ens vegi més com el Petitbonum gal. Perquè entenc que la nostra tradició és penedesenca (tot i que no pas en la seva totalitat totalíssima) i que el govern del nostre país s’intenta estalviar crear la Vegueria Penedès annexionant la conca al Bages, un Penedès a Barcelona i l’altre a Tarragona. I així, amb aquesta visió provincial (igual que el Senat Romà), i sense modificar el regionalisme espanyol, Manresa li queda una via còmoda cap al mar, i a ningú no li cal modificar allò que el costum colonial ens ha imposat.

Fem un país, d’acord, però fem-lo amb sentit.