Un 18,9% dels habitatges principals de l’Anoia són de lloguer

A l’Anoia hi ha 60.441 habitatges familiars, dels quals 46.854 són principals o de residència habitual permanent (un 77,5% del total), i 13.587 són no principals (22,5%). També hi ha 32 establiments col·lectius (hotels, pensions, residències d’estudiants, etc.)

El nombre d’habitatges a Catalunya a 1 de gener de 2021 era de 3.915.129, dels quals 2.989.357 (el 76,4%) eren habitatges familiars principals, és a dir, tenien població empadronada. Els habitatges familiars no principals eren 925.770 (el 23,6%). El nombre d’establiments col·lectius era de 3.951.

Les comarques amb major percentatge d’habitatges no principals eren l’Aran (64,3%), la Cerdanya (63,3%), el Pallars Sobirà (62,2%) i l’Alta Ribagorça (60,1%). Pel que fa als municipis, els que tenien major percentatge d’habitatges no principals eren la Coma i la Pedra (84,9%), Naut Aran (83,4%) i Sarroca de Bellera (81,7%).

Superfície útil

Pel que fa a la superfície útil, la majoria dels habitatges principals de la comarca, un 39,9% tenien entre 61 m² i 90 m². El 4,9% tenia fins a 45 m²; el 12,7% de 46 m² a 60 m²: el 18,6% de 91 m² a 120 m² i el 23,3% de més de 120 m². A Catalunya, el 9,1% dels habitatges principals tenien fins a 45 m², el 22,0% de 46 a 60 m², el 14,8% de 91 a 120 m² i el 13,5 més de 120 m². Les comarques amb major percentatge d’habitatges fins a 45 m² eren el Barcelonès (16,7%), l’Alta Ribagorça (10,1%) i la Selva (9,3%).

Règim de tinença

Pel que fa al règim de tinença, en el conjunt del país, el 69,1% dels habitatges principals eren de propietat, el 23,2% eren de lloguer i el 7,7% tenien altres règims de tinença. Les comarques amb major percentatge d’habitatges principals de propietat són la Terra Alta (77,7%), la Conca de Barberà (77,6%) i l’Alt Camp (77,4%), mentre que les de major percentatge de lloguer són la Cerdanya (30,9%), el Barcelonès (29,1%) i el Pallars Sobirà (27,8%).

A l’Anoia, el 71,5% dels habitatges principals són de propietat, el 18,9%, de lloguer, i la resta, un 9,7%, corresponen a altres règims de tinença.

Any de construcció

Al conjunt del país, la majoria dels pisos principals es van construir entre els anys cinquanta i setanta del segle passat, un 25,02%. A l’Anoia, els pisos construïts en aquest mateix període representa el 14,9% del total.

A Catalunya, abans dels anys cinquanta, es va construir el 14,31% dels pisos principals, mentre que a l’Anoia el percentatge és de l’11,6%.

A la dècada dels setanta es van construir el 22,57% dels pisos principals a Catalunya i el 20,9% dels pisos de l’Anoia.

El 23,3% dels pisos principals construïts a Catalunya es van aixecar a la dècada dels vuitanta, un període en què també es va construir un alt percentatge de pisos a l’Anoia: el 24,8% del total.

Finalment, en aquest segle, s’han construït un 25,3% del total de pisos principals existents a la comarca; un percentatge superiroal de la mitjana de Catalunya, que se situa en un 11,63%

Intensitat d’ús a partir del consum elèctric anual: Pisos buits

Per primera vegada s’han classificat els 3.915.127 habitatges familiars convencionals segons la intensitat d’ús a partir del consum elèctric anual, independentment de si són principals o no principals. El 10,7% dels habitatges s’han classificat com a buits, atès que van registrar un consum inferior a un llindar municipal mínim (equivalent al consum de 15 dies l’any). El 2,7% dels habitatges eren d’ús molt baix (consum elèctric entre el llindar mínim i 250 kWh, equivalent a ocupació durant un mes). El 8,2% dels habitatges eren d’ús esporàdic (consum entre 251 i 750 kWh, equivalent a ocupació d’un a tres mesos) i el 78,3% eren d’ús habitual (consum superior a 750kWh).

Els municipis amb major percentatge d’habitatges buits segons aquesta classificació són el Perelló (49,6%), Flix (36,1%) i Isona i Conca Dellà (34,5%). Els municipis amb major percentatge d’habitatges amb ús esporàdic són la Vall de Boí (31,7%), Llívia (28,5%) i Camprodon (24,8%). Per grandària del municipi, els municipis de fins a 1.000 habitants són els que tenien major percentatge d’habitatges buits (24,8%) i d’ús esporàdic (11,9%), mentre que els municipis de 50.001 a 100.000 habitants són els que tenien menor percentatge d’habitatges buits (6,5%) i d’ús esporàdic (5,4%).

L’Idescat no ha publicat aquestes dades per comarques, tan sols per municipis majors de 1.000 habitants.

A Igualada, segons aquestes dades, hi hauria un 6,4% d’habitatges buits; un 2% d’habitatges tindria un ús molt baix del consum elèctric; un 6% tindrien un ús moderat i la resta, un 85,6%, tindrien un ús habitual.

L’Idescat considera “habitatges buits”, aquells amb un consum elèctric inferior al llindar mínim; ús molt baix: consum elèctric entre el llindar mínim i 250 kWh; ús esporàdic: consum elèctric de 251 a 750 kWh; ús usual: consum elèctric de més de 750 kWh.